BarcelonaLa crisi econòmica ha brindat a La Caixa l'oportunitat de convertir-se en banc, un desig llargament anhelat per la direcció de l'entitat. Els dirigents asseguren que feia anys que volien emprendre aquest camí, però en un context de bonança, la desaparició de la principal caixa d'estalvis catalana hauria generat més controvèrsia. Entre tots havíem sacralitzat el model de caixes, sobretot perquè valoràvem les seves virtuts (principalment, l'obra social) i no li teníem tant en compte els defectes (la politització d'algunes entitats i que hi hagués menys transparència respecte als bancs que cotitzen a la borsa). Per tant, tocar el model era poc menys que impensable. Però la crisi ho ha sotragat tot i la sensació és que, gràcies a aquest context, la decisió de convertir La Caixa en banc s'ha digerit millor.
L'anunci d'aquesta setmana també ha permès entendre millor el paper de Criteria en l'estratègia de La Caixa. Fa tres anys i mig, Criteria va néixer com el hòlding que agrupava totes les participacions industrials de La Caixa. El mercat no va entendre mai gaire bé el paper de Criteria i no va confiar-hi. L'esclat de la crisi tampoc hi va contribuir i les accions mai no havien recuperat els 5,25 euros que valien el dia en què van sortir a la borsa. Fins abans d'ahir. Una vegada confirmat que Criteria desapareixia i que es convertiria en CaixaBank, les borses van aplaudir-ho amb una espectacular pujada del 17%. De totes maneres, des de La Caixa asseguren que no els preocupen tant les pujades i baixades a curt termini del valor de les accions, sinó la seva evolució a llarg termini. Sigui com sigui, aquells que van invertir en Criteria l'octubre del 2007 ja han pogut recuperar la seva inversió.
Independentment d'aquestes fluctuacions, Criteria s'ha revelat com el cavall de Troia que Isidre Fainé ha utilitzat per treure a la borsa el negoci financer de La Caixa sense necessitat de passar per una oferta pública de venda (OPV), que és el procés obligatori que han de complir les empreses que volen cotitzar. Criteria ha obert camí i, una vegada complert el seu objectiu, serà sacrificada. Una jugada mestra.
Tot i així, els últims mesos han sigut molt tensos, tant a les torres negres de La Caixa com a tot el sector. En els darrers temps hi va haver més d'un moment en què el rescat d'Espanya semblava inevitable. La pressió va ser molt alta. Si la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional haguessin intervingut Espanya, diverses entitats haurien estat en risc de desaparició. La Caixa no hauria estat una d'aquestes entitats, però qui sap què hauria passat amb el seu pla.
La nova estructura de La Caixa, dissenyada per la direcció de l'entitat durant -com a mínim- els últims sis mesos ja ha servit de model perquè altres el repliquin. Divendres, un dia després de l'anunci de La Caixa, Unnim comunicava que es convertia en banc i que seguiria un model idèntic a l'aplicat per Isidre Fainé. Unnim (nascuda aquest estiu de la fusió entre les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu) crearà un banc la titularitat del qual estarà en mans de la caixa d'estalvis.
De totes maneres, la nova estructura de La Caixa ha generat algunes preguntes. La principal és per què CaixaBank s'ha quedat amb les participacions de La Caixa a Repsol (on hi té un 11,8%) i Telefónica (5%) i, en canvi, ha transferit tota la resta a una nova entitat, no cotitzada i encara sense nom. Significa això que La Caixa es podria vendre les accions de Repsol i Telefónica?
L'entitat assegura que no. Segons Juan María Nin, director general de La Caixa, els dividends que generen aquestes participacions permetran estabilitzar els resultats de CaixaBank, generant ingressos en un moment com l'actual en què el negoci bancari és dèbil. De totes maneres, si La Caixa decidís desprendre's de les participacions a Repsol i Telefónica, ingressaria actualment uns 7.500 milions d'euros (i obtindria unes plusvàlues de 3.500 milions).
En qualsevol cas, és molt possible que aquesta no sigui l'estructura definitiva de La Caixa. L'entitat reconeix que podria comprar un banc i el més ben situat és Banesto.
