Un govern de transició a Grècia rellevarà un Papandreu esgotat
El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, es prepara per deixar el poder després de provocar el pànic mundial amb la idea de fer un referèndum sobre l'euro. La proposta queda definitivament aparcada.
BarcelonaIncapaç d'aguantar la pressió, de dins i de fora del país, el primer ministre grec, Iorgos Papandreu, va anunciar ahir a la nit al Parlament que plegarà i deixarà el poder en mans d'un govern de transició que podria encapçalar l'actual ministre d'Economia, Evangelos Venizelos. L'ocurrent idea de fer un referèndum sobre el nou pla de rescat de la UE li ha esclatat a la cara i el seu futur polític va entrar ahir en via morta.
En un discurs davant del Parlament, moments abans de sotmetre a votació la qüestió de confiança, Iorgos Papandreu va anunciar que si superava el tràmit aniria a veure el president del país avui mateix per obrir una roda de consultes de cara a formar un nou executiu que voldria que fos de consens amb l'oposició. "Estic disposat a discutir fins i tot qui ha d'encapçalar aquest nou govern", va dir Papandreu fent un pas enrere, "no em preocupa gens deixar el càrrec de primer ministre".
Papandreu va justificar el gest amb l'argument que el que menys li calia a Grècia eren unes eleccions anticipades, com li reclama l'oposició, ja que l'objectiu prioritari, segons ell, ha de ser aprovar amb rapidesa el pla de la UE. "Cal unitat nacional i cooperació entre nosaltres per superar aquest tràngol titànic", va advertir l'encara primer ministre abans d'anunciar que un cop implementat el pla d'ajudes, els primers mesos de l'any que ve, sí que podria ser el moment d'avançar les eleccions.
Inestabilitat i incertesa
"La situació que estem vivint es pot definir amb dues paraules: inestabilitat i incertesa", explicava ahir a l'ARA George Tzogopoulos, investigació de la Fundació Hel·lènica d'Estudis Europeus i Internacionals. "I això val per a Grècia (el govern, el Parlament i el conjunt de la societat), però també per a l'eurozona i els mercats".
El primer ministre no va aclarir ahir a la nit per què va anunciar dilluns la convocatòria d'un referèndum, pel qual no tenia ni tan sols el suport de tot el seu partit i que ahir encara va defensar davant del Parlament. "Només ho sap ell, però potser intentava guanyar temps polític i evitar la convocatòria d'eleccions o mostrar el suport de l'opinió pública grega al projecte de l'euro", apunta Tzogopoulos. "També ha estat una manera de pressionar l'oposició conservadora a negociar i sumar-los a l'acord per al rescat", afegeix.
Vassilis Xenakis, portaveu d'Adedy, el poderós sindicat de funcionaris que ha convocat cinc vagues generals aquest any contra els plans d'austeritat, reclamava des d'Atenes "que no es tingui en compte només els mercats, sinó també els éssers humans". "Primer va ser la crisi econòmica, que es va convertir en una crisi social i ara en una crisi política: i la manera de sortir d'això és buscar altres solucions de la crisi, perquè l'austeritat, que és l'únic que s'ha fet fins ara, ha estat un camí equivocat", afegia.
Manifestació a Atenes
A la plaça Syntagma, davant del Parlament, milers de persones es manifestaven ahir convocades pel Partit Comunista, sindicats i moviments antieuro. Dimitris Polychroniadis, portaveu del moviment Jo No Pago, reclamava "la fi del govern de Papandreu, que amb l'ajuda de la UE, l'FMI i el Banc Central Europeu, vol destruir aquest país". Considerava el referèndum "una trampa", i exigia que no es pagui el deute extern "generat pels capitalistes grecs i els seus col·laboradors europeus i globals, que ara recau a sobre l'esquena del poble treballador".
Polychroniadis reclamava sortir de l'euro i tornar al dracma: "Durant un temps serà difícil, però és l'única manera de tenir un futur, perquè estan destruint l'economia i ens estan empobrint i endeutant, no només a nosaltres, sinó a les futures generacions".
