Durant gairebé dues dècades tot el poder del PSC ha estat ubicat a la quarta planta de la seu que el partit té al carrer Nicaragua de Barcelona, una antiga fàbrica al barri de les Corts convertida en una maquinària d'aconseguir poder. A la planta hi ha tres despatxos: el del primer secretari del partit, que ja ha dimitit, José Montilla; el del secretari d'organització, José Zaragoza, que està a punt d'agafar el pont aeri cap a Madrid, i el de Miquel Iceta, el cervell que feia funcionar la màquina, el que dotava d'arguments polítics les implacables decisions de l'aparell.
Els tres despatxos tenen una sala d'espera compartida, amb uns bancs per on han passat tots els dirigents del PSC. Després de passar per la quarta planta, uns n'han sortit com a diputats; d'altres, com a consellers; d'altres, com a presidents de diputació; d'altres, com a alcaldes, i d'altres, com a cadàvers polítics. Fins avui, tothom havia de passar per la quarta planta per saber quin era el seu futur polític. Però amb el daltabaix electoral del partit i la pèrdua del poder, el triangle s'ha trencat.
Ni José Montilla ni José Zaragoza es van dignar a assistir a la conferència que el seu veí de despatx va fer dijous a la seu del PSC de l'Eixample per postular-se com a líder del PSC. És normal. Des dels altres dos despatxos fa temps que tenen altres plans, que no passen pel seu company de planta. L'incansable José Zaragoza fa temps que ha teixit una xarxa territorial que garantirà probablement la victòria de Pere Navarro al congrés. És la mateixa xarxa que va teixir fa uns quants anys, aleshores amb el vistiplau d'Iceta, per situar José Montilla a la cúpula del PSC, primer expulsant Raimon Obiols, i després Pasqual Maragall. Però aquesta xarxa pot acabar devorant el mateix Iceta, perquè ha decidit amollar les amarres i anar per lliure. I això normalment es paga car al PSC.
En tota la història dels 11 congressos del PSC, no hi ha hagut mai dues candidatures. Aquest potser és el problema: amb una candidatura, no hi ha debat. I, després de tres derrotes electorals, demanen canvis. Queden tres setmanes per al congrés i continuen amb les espases enlaire. La proposta d'Iceta d'encapçalar una candidatura d'unitat no ha estat ben rebuda pels seus contrincants, especialment per Pere Navarro, que en el seu blog li va respondre que "el PSC no necessita que ningú vetlli per ell des de les altures". Tampoc l'alcalde de Lleida, Àngel Ros -que ahir va rebre el suport d'Ernest Maragall- ni Joan Ignasi Elena accepten la proposta d'unitat. Els dos candidats crítics van participar ahir en unes jornades del grup #congrésdesdebaix, a les quals es va afegir Navarro via Twitter perquè era a Madrid, al comitè federal del PSOE.
Aquesta setmana serà clau per definir les candidatures, ja que Ros i Elena presenten en dues conferències el seu projecte de partit, però també per temptejar els possibles pactes entre candidats. Ros se sent còmode amb el plantejament d'Iceta, perquè només vol ser primer secretari i descarta ser candidat. Això permet a l'alcalde de Lleida aspirar a presentar-se a unes hipotètiques primàries com a cap de llista pel PSC. Però ideològicament estan, en teoria, molt distanciats, tant des del punt de vista catalanista -ja que Ros defensa el grup parlamentari propi-, com en polítiques socials, perquè el lleidatà és partidari de la línia dura en immigració.
