TEMPS DE CANVI AL NORD D'ÀFRICA
Crònica 08/03/2011

El turó des d'on s'esprem el Marroc

Cristian Segura
4 min
Privilegiats pròxims al cel Des del bulevard de la Corniche, els rics de Casablanca surten cap a la platja o de compres. El govern marroquí vol que  la Corniche sigui el punt central del passeig marítim més llarg i més selecte del món.

El bulevard de la Corniche es pot comparar, sense por d'exagerar, amb el mític Sunset Boulevard de Hollywood. Mansions amb jardins de les mil i una nits, carrers polits, el centre comercial més gran de l'Àfrica, cotxes luxosos i dones vestides per desfilar a Milà. La Corniche recorre la costa de Casablanca i marca el límit del més selecte dels districtes urbans del Marroc, el barri d'Anfa, un turó urbanitzat "on possiblement es concentra el control del 40% de l'economia marroquina", valora l'empresari Javier Canals.

Les estadístiques donen la raó a Canals, un emprenedor de Barcelona vinculat empresarialment amb el Marroc des de fa sis anys. Segons estadístiques del govern espanyol, un 40% del poder industrial marroquí s'aglutina a Casablanca. I els rics de Casablanca viuen a Anfa.

De qui és el 60% restant de l'economia marroquina? La major part és de la família reial. La xifra exacta del patrimoni econòmic del rei Mohamed VI és una incògnita però és un fet que és la persona més rica del país. La revista Forbes va valorar l'any 2009 que la seva fortuna personal és superior als 1.800 milions d'euros. La premsa assegura que l'entremat empresarial del rei domina el 60% del capital que cotitza en borsa al Marroc. Controla el grup financer més gran del país, Attijariuafa, i el seu hòlding ONA domina les exportacions de fosfat marroquines, que és el principal sector econòmic del país. També és propietari de la majoria accionarial de les cadenes de supermercats Marjane -la número u del Marroc- i Acima, i de vint palaus i d'importants promotores immobiliàries.

Marroc SA

"El rei és més que un home de negocis, és el motor econòmic del Marroc", explica Canals, associat de l'empresa de recursos humans Seeliger y Conde, i gestor d'una finca de 400 hectàrees d'oliveres per exportar oli, propietat d'un grup marroquí. No és cap sorpresa, i els seus súbdits ho saben, que Mohamed VI gestiona l'Estat que regenta com si es tractés d'una societat anònima. Si l'empresa rutlla bé, el seu domini també. Pobres o rics, d'esquerres o de dretes, una aclaparant majoria de marroquins aprova el lideratge de Mohamed VI, sobretot davant la falta de credibilitat que el poble concedeix als partits polítics. "La clau del rei és que comunica bé, que és un home pròxim al poble. Constantment fa visites a barris i petits pobles per inaugurar obres, per tocar el crostó als líders locals o per donar suport allí on s'han produït inundacions", comenta Canals mentre esmorza en una terrassa d'una coneguda cafeteria francesa.

La influència francesa és cabdal. A Anfa, l'ús del francès és obligatori. No només perquè la majoria dels estrangers són francesos -les grans empreses franceses dominen les principals concessions de l'Estat en tots els sectors econòmics-, també perquè el sistema legal marroquí, sobretot pel que fa al dret mercantil, està introduint reformes modernitzadores importades del dret francès. Aquest esforç renovador és clau perquè s'està aplicant i perquè garanteix una seguretat legal al món empresarial, segons Canals.

A moltes torres d'Anfa llueixen tot terrenys que semblen fer guàrdia. Aquest vehicles són un distintiu imprescindible en el barri: indiquen que els seus propietaris l'utilitzen per a les visites a les seves promocions immobiliàries o a les seves propietats agrícoles.

Des del petit turó d'Anfa s'explota la majoria del sòl del Marroc: les grans ciutats del país experimenten una transformació urbanística molt accelerada i pròpia d'un país en vies de desenvolupament, amb un PIB que, segons el Fons Monetari Internacional, creix un 4%. A més, el pla de Mohamed VI d'acabar amb el barraquisme a Casablanca d'aquí al 2012 és una oportunitat d'or per al sector constructor.

El sector agrícola és el més important al Marroc juntament amb la mineria i els fosfats. Prop del 50% de la població activa treballa al camp. La modernització de l'explotació agrícola ha estat una de les prioritats de Mohamed VI. Per aconseguir-ho, durant el seu regnat s'ha distribuït el sòl rural a latifundistes amb concessions a 40 anys. Les extensions d'aquests terrenys són impensables de trobar a l'Europa present sota el control de tants pocs propietaris. A canvi, el govern exigeix el compromís de l'empresari de crear llocs de treball i uns nivells de producció que se supervisen amb inspeccions anuals.

Aprendre d'Espanya i Alemanya

Tahar El-Fassi va ser durant 14 anys conseller econòmic de l'ambaixada marroquina a Espanya. A part d'home de confiança de l'executiu, El-Fassi és també president de Visit Morocco, agència de viatges de referència. Per a El-Fassi, el Marroc ha mantingut l'estabilitat política perquè el poble creu en el rei i perquè aquest és conscient que la pressió que motiven les seves reformes neix a la base de la societat. Per aquesta raó, Mohamed VI es deixa aconsellar per personalitats de diferents àmbits populars i acadèmics, i també per això, segons El- Fassi, el rei vol acostar la política a la ciutadania: "Estem analitzant el model autonòmic espanyol i també el federalisme alemany, per aprendre'n i aplicar-ho. Marroc és diferent que els seus països veïns. El poble se sent pròxim al rei. La monarquia és ara per ara el millor sistema polític possible."

stats