Les últimes reformes gregues passen l'examen

Brussel·les.Ni l'eurozona, ni el Fons Monetari Internacional (FMI) ni el Banc Central Europeu (BCE) estan disposats a prestar diners a Grècia a fons perdut. El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, va reunir-se ahir a Luxemburg amb el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, per explicar-li les mesures fiscals i de privatització amb què Grècia espera sortir de la crisi de deute públic gràcies a un estalvi de 78.000 milions. A la trobada també es van definir nous detalls dels plans d'ajuda econòmica pel país. Tot plegat un examen difícil, però de què Atenes va poder sortir victoriosa.

"S'han completat amb èxit les negociacions amb la UE, el BCE i l'FMI", deia ahir el ministeri de Finances grec en un comunicat. Gràcies al vistiplau per a les reformes gregues de l'anomenada troika, Atenes s'assegura rebre l'últim tram (12.000 milions) del primer pla de rescat de 110.000 milions aprovat l'any passat. En aquesta part del préstec també participarà finalment l'FMI. L'organització, que ha prestat la majoria dels diners del primer rescat, dubtava els últims dies de si Grècia tenia prou garanties com per retornar els diners i s'havia plantejat tancar l'aixeta.

D'altra banda, la zona euro ja prepara un segon pla de rescat, al voltant de 65.000 milions, en què tindrà un paper important la banca privada. "Confio que l'Eurogrup acceptarà un programa d'ajudes addicionals per a Grècia", va assenyalar ahir Juncker. En aquest segon programa, la implicació del sector privat serà negociada amb els creditors privats de les entitats financeres que tenen bons grecs. La participació de la banca privada era una condició que demanaven la majoria d'economies de la moneda única per acceptar un segon rescat. Es tracta, en definitiva, d'incentivar les entitats perquè comprin títols grecs.

Es desconeix de moment si finalment l'FMI acabarà participant en el segon pla de rescat, tot i el desig expressat per alguns membres de l'eurozona, com Alemanya. El que sí que ha transcendit és que el BCE estaria disposat a donar suport al segon programa d'auxili. Segons fonts europees, Frankfurt veu amb bons ulls la mesura perquè "almenys no és una reestructuració".

L'aprovat que va rebre ahir Grècia és una bona notícia per a un país maltractat per les agències de qualificació. Moody's va rebaixar dijous la nota de solvència de Grècia al mateix nivell que Cuba. I és que, tot i les ajudes externes, Grècia segueix amb un deute públic del 150%, una xifra que impossibilita que es pugui finançar gràcies al mercat a partir del 2012, l'horitzó establert en el primer pla de rescat internacional.

Igual de forta és la pressió de la ciutadania grega, que no cessa les protestes pels plans d'austeritat del govern de Papandreu. Els grecs estan cansats de les contínues retallades de salaris i acomiadaments, una tònica que anirà en augment com a conseqüència de les privatitzacions incloses en el nou paquet de reformes. Un pla d'austeritat amb mesures tan impopulars com un augment de l'IVA, la congelació de les pensions o l'eliminació de certes exempcions fiscals.