Els ultracatòlics volen marcar l'agenda del nou Govern de Mas
AJosep Miró i Ardèvol no li agrada que etiquetin E-Cristians com un lobi. Entén que el moviment ultracatòlic que lidera té una naturalesa més complexa, basada en la projecció pública de la concepció cristiana. És evident, però, que la criatura gestada per aquest exconseller de la Generalitat en l'etapa de Jordi Pujol té objectius més ambiciosos: fer sentir la seva veu no només en la vida pública sinó també en els bastidors de la política. "Pretenem influir sobre el legislador", admet el president d'E-Cristians. Deu anys anys després del seu naixement, aquesta plataforma cristiana aglutina prou suports per treure pit, un vigor que remet a altres iniciatives a escala espanyola molt bel·ligerants, per exemple, amb la política del govern Zapatero.
Dos exemples detallen la capacitat de pressió d'E-Cristians. El primer es va produir al gener, poc després que dues conselleres del nou Govern, Joana Ortega i Pilar Fernández Bozal, juressin el càrrec "amb l'ajuda de Déu". Miró i Ardèvol es va reunir amb el president, Artur Mas, per exposar-li en quines qüestions pretén fer sentir la seva veu: vida, família, educació i pobresa. El veto als matrimonis homosexuals i la censura de la pràctica de l'avortament són cavalls de batalla de l'entitat. "No pot ser que, administrativament, estigui més regulada una tala forestal que un avortament", expressa el president d'E-Cristians. La contundència en les afirmacions també és vàlida per demanar polítiques per incentivar tenir fills: "Amb l'actual taxa de natalitat estem condemnats, com a nació, a un futur inexistent".
El segon exemple de la capacitat d'influència es visualitzarà avui mateix. E-Cristians reunirà 500 comensals en un hotel de Barcelona per celebrar una dècada d'activitat, i la llista de convidats delata poder. A banda de la presència de quatre bisbes catalans (inclòs el cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach), les invitacions han arribat a la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, al líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, i a Jorge Fernández Díaz, vicepresident tercer de la mesa del Congrés. També hi seran diversos diputats del Parlament. Fins i tot el president de la Generalitat té previst fer-hi arribar una felicitació escrita, però no hi assistirà.
Partit catòlic?
"Un partit catòlic no té sentit, tot i que és bo que hi hagi partits d'inspiració cristiana", diu Miró. Alguns del convidats al desè aniversari no pensen el mateix. L'Associació Catòlica de Propagandistes (ACdP), un dels moviments ultracatòlics de l'Espanya més conservadora, ha defensat la creació d'un partit catòlic a l'escenari polític espanyol i els lligams d'E-Cristians amb els propagandistes són evidents. Carlos Romero, nou president de l'ACdP i relleu d'Alfredo Dagnino (proper al cardenal Rouco Varela), està convidat al sopar. En l'assemblea anual de l'entitat (15 de gener) va exercir de ponent Emiliano Jiménez, secretari de la Fundació Abat Oliba i també soci de l'ACdP. Miró també manté sintonia amb Rouco Varela, que va oferir bons informes al Vaticà per contribuir al seu nomenament com a membre del Pontifici Consell per als Laics. El president d'E-Cristians va alimentar la rumorologia sobre la creació d'un partit quan va impulsar el moviment Democràcia Social.
No és tan sorprenent el poder de convocatòria d'E-Cristians com el fet que el seu líder conservi el poder de seducció d'una part de la classe política catalana. Això li permet criticar la creació d'un Consell Assessor de Diversitat Religiosa, presidit pel doctor en filosofia i teologia Francesc Torralba. "És una concepció hereva del tripartit", afirma Miró, que no comparteix que l'Església catòlica en el consell tingui el mateix pes que altres confessions.
