La transformació del model econòmic que propugnen administracions i experts com a sortida a l'actual crisi econòmica passa per reduir el nombre de graduats universitaris a favor d'un increment dels tècnics mitjans i superiors (formació professional), professions necessàries per a l'economia del coneixement i que encara no estan prou esteses arreu d'Europa. Però malgrat les portes que s'obren en el mercat laboral per als estudiants de formació professional, els que escullen la via de la universitat encara poden presentar batalla.
Tot i que la taxa d'atur entre els graduats universitaris ha pujat fins a cinc punts des que es va iniciar la crisi -ha passat del 3,1% el 2008 al 7,6% aquest 2011-, encara està molt per sota de la mitjana d'atur global a Catalunya (19%) i de la proporció d'aturats de la població d'entre 25 i 54 anys, que és d'un 15%.
Segons l'enquesta elaborada el març del 2011 per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) entre els estudiants que es van graduar a la universitat fa tres anys, un 88,8% dels joves de la promoció 2006-2007 tenen feina i un 7,6% estan a l'atur. El 3,6% restant estan inactius, ja sigui perquè estudien algun altre grau o màster o perquè fan alguna altra activitat.
És un nivell d'inserció laboral que està força per sobre del que l'Eurostat constata per als estudiants de batxillerat i cicles mitjans de formació professional (FP), que era d'un 63,8% el 2009, i per al conjunt de graduats en cicles superiors i universitat, que la Comissió Europea analitza conjuntament, d'un 76,1%. A més, és significatiu que la major part dels universitaris inserits (79%) van trobar la seva primera feina tres mesos després d'acabar la carrera, mentre que un 14% la van aconseguir abans de l'any i només un 7% van trigar més d'un any. Una rapidesa que en molts casos respon al fet que gairebé 7 de cada 10 universitaris graduats el 2007 ja treballaven mentre feien la carrera, la meitat en llocs relacionats amb els seus estudis.
De fet, l'adequació entre els estudis i la feina que els universitaris acaben desenvolupant en el mercat de treball anava a l'alça des del 2001, quan un 78,7% dels graduats trobaven feina en l'àmbit que havien estudiat. Després de pujar fins a un 85,2% l'any 2008, aquesta adequació ha baixat enguany a un 83,9%, però encara es manté més alta que fa deu anys.
Gran davallada a arquitectura
Les carreres universitàries amb més inserció laboral són les relacionades amb les ciències de la salut, que tenen un 92,5% d'ocupació i només un 5,1% d'atur, segons l'estudi de l'AQU, mentre que les que ofereixen menys sortides són les d'humanitats, que arriben fins a un 12,9% d'atur (amb un 81,5% d'ocupació). Graus com les filologies, geografia i història i filosofia i humanitats són alguns dels que més han patit l'impacte de la crisi: han baixat entre un 7% i un 8% la taxa d'ocupació des del 2008. La correlació entre els estudis i la feina que fan un cop graduats també és més baixa entre els estudiants d'humanitats, i gairebé un 30% d'aquests universitaris acaben treballant en alguna feinaque no té res a veure amb la seva titulació.
Però la carrera que més ha patit la crisi, com era d'esperar, és la d'arquitectura. L'esfondrament del sector de la construcció ha arrossegat els arquitectes acabats de graduar: la seva ocupació ha baixat un 17% des del 2008. En canvi, graus com els de química, medicina i odontologia han patit davallades de poc més d'un 1%.
L'estudi constata que l'impacte de la crisi s'ha fet palès en la taxa d'atur però no en la qualitat de l'ocupació dels universitaris, que també es manté per sobre de la mitjana, amb sous d'uns 2.000 euros.
Segons l'estudi de l'AQU, un 45,1% dels graduats universitaris que tenen feina cobren més de 2.000 euros al mes, mentre que un 42,3% en guanya uns 2.000. Només un de cada deu és mileurista, un fenomen que es circumscriu pràcticament als que treballen a temps parcial, prop del 70% dels quals cobren 1.000 euros. Les carreres amb més mileuristes són, de nou, les relacionades amb les humanitats, mentre que les que tenen sous més alts són les carreres tècniques, com les enginyeries i graus relacionats amb les telecomunicacions i les tecnologies de la informació. El tipus de contractació també segueix sent favorable als estudiants universitaris. Un 55,5% aconsegueixen un contracte fix, davant d'un 31,3% de temporals i un 8,4% d'autònoms. Les carreres tècniques també són les que ofereixen més estabilitat, amb un 62,5% de contractes fixos, mentre que els estudiants d'humanitats troben majoritàriament feines temporals (un 41,3% davant del 40,2% amb contracte indefinit).
Els contactes o internet
Una de les novetats que detecta l'estudi de l'AQU -que aquest any arriba a la seva quarta onada després de les del 2001, 2005 i 2008- és en les vies d'accés al mercat laboral. Tot i que els "contactes personals i familiars" continuen sent la principal porta d'accés al mercat laboral (un 29,9% dels que s'insereixen ho fan així), la recerca de feina a través d'internet ja se situa com el segon camí per trobar feina. Els universitaris que aconsegueixen un lloc de treball pels anuncis a la xarxa ja són un 18,9%, mentre que només un 2,72% ho fan pels anuncis a la premsa. Les pràctiques externes de la carrera i alguns serveis com les borses de treball de les universitats són la tercera i quarta via d'accés al mercat laboral, amb un 10,54% i un 9,74%, respectivament.
Amb tot, la crisi també es deixa veure en la creixent insatisfacció dels graduats universitaris, sobretot entre els d'humanitats, per raons òbvies, i els de ciències experimentals, com biologia, física i matemàtiques. El grau de satisfacció dels universitaris baixa tant pel que fa al contingut de la seva feina com al sou, les perspectives de millora i, especialment, la "utilitat dels coneixements" adquirits a la universitat.
