Les universitats Catalanes debaten la seva integració

Barcelona.Quan falta menys d'un mes per acabar la legislatura, el ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, ha obert el meló de la fusió entre universitats, posant sobre la taula el debat quasi oblidat d'una Universitat de Catalunya. L'esborrany de decret sobre creació i estructura de les universitats, que el ministre té intenció d'aprovar abans del 20 de novembre, facilita els processos de fusió i de col·laboració entre centres, oferint un marc regulador per a l'intercanvi de personal docent i administratiu. "Cap ministre fusionarà universitats, només estem creant les condicions per tal que aquells centres que vulguin, en el marc de la seva autonomia i d'acord amb les comunitats autònomes, es fusionin entre ells", va apuntar Gabilondo aquesta setmana.

A casa nostra, gairebé ningú defensa la fusió de les universitats catalanes, però sí la creació d'una xarxa unida a l'estil de la Universitat de Califòrnia: "Dins hi ha universitats molt conegudes, com Berkeley, i d'altres que no tant, com Irvine, amb mides i objectius diferents i amb els seus propis rectors i estratègies, però amb un cos central que és el que afavoreix les polítiques de col·laboració i una economia a escala", apunta la rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Imma Tubella, que defensa una transformació similar per a les vuit universitats públiques catalanes. Però creu que hauria de ser el govern català qui lideri el procés. "Anem molt malament aprovant decrets d'última hora. Una transformació així és molt necessària i cal fer-la en un clima d'estabilitat, així només crearem anticossos", critica Tubella, al·ludint a les "reticències" que aquest procés genera encara en certs sectors universitaris.

Camí cap a l'especialització

"Estic en contra d'una Universitat de Catalunya, nosaltres no som Califòrnia i tampoc no fa cap falta una fusió". Així de contundent s'expressa el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, tot i que sí que es manifesta partidari de més col·laboració entre els vuit centres públics "per promoure l'excel·lència", especialment en l'àmbit de la recerca. Ramírez tampoc no descarta que aquesta sinergia vagi acompanyada de l'especialització d'algunes de les universitats catalanes, sobretot si es tracta d'evitar "duplicitats innecessàries" en titulacions amb poca demanda. També el rector de la Universitat de Lleida (UdL), Roberto Fernández, defensa l'especialització territorial per ser més competitius i planteja restringir l'activitat de la seva universitat a "quatre àmbits: agroalimentació, ciències de salut, innovació tecnològica i ciències socials i humanístiques". La rectora de la Universitat de Girona, Anna Maria Geli, es mostra, en canvi, més prudent i reclama que qualsevol pas sigui "decidit autònomament per cada universitat". Geli destaca la "proximitat" geogràfica que busquen els alumnes catalans que comencen un grau universitari i coincideix amb el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Tarragona, Xavier Grau, a matisar la necessitat de racionalitzar el nombre de graus a tot el territori. "El nombre mínim d'alumnes per oferir una titulació no pot ser el mateix a Barcelona que a Girona", apunta Geli.

Amb tot, Geli també defensa la "marca" única en el sentit en què la planteja elLlibre Blanc de la Universitat de Catalunya,publicat per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques el 2008. El text no parla de fusió, però sí de "teixir una xarxa" que aprofiti "la complementarietat i la riquesa de les diferents universitats públiques" per "construir la Universitat de Catalunya i promoure-la internacionalment".

"Jo també vaig signar elLlibre Blanci hi estic d'acord", admet el rector de la URV, que aquesta setmana va prendre possessió com a president de l'ACUP. Grau reconeix que el model de Califòrnia és el referent d'aquest llibre, però remarca que "això no vol dir forçosament crear una única universitat", sinó "un sistema per donar-nos a conèixer al món i prendre decisions conjuntament" però des del màxim respecte a l'autonomia de cada centre.

De moment, el context actual de crisi ha portat el govern de CiU a anunciar alguns passos en el camí de la integració, com la contractació comuna dels subministraments o la unificació del sistema informàtic. El Govern pretén també impulsar l'intercanvi de personal docent i administratiu entre els vuit centres públics, una mobilitat que el decret estatal -si s'aprova- facilitarà.