EDUCACIÓ SUPERIOR
Crònica 18/10/2011

Les universitats catalanes, les més eficients d'Europa

Els rectors reivindiquen l'eficiència del sistema universitari públic català. Presenten un estudi que constata el seu alt impacte científic a escala mundial, sobretot en relació als recursos que s'hi dediquen.

Sònia Sánchez
3 min
Reivindicació del valor afegit de la universitat El ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, i el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, van defensar ahir que les retallades eren "inevitables" en la presentació d'un estudi que reivindica el valor afegit de la universitat.

BarcelonaEn un moment d'incertesa sobre el futur de la universitat pública catalana, després d'una retallada del 16% al seu pressupost d'enguany i amb l'amenaça d'un altre 5% menys als comptes del 2012, els rectors dels vuit centres públics de Catalunya van escenificar ahir un acte conjunt de defensa pròpia, en la presentació d'un estudi sense precedents sobre els Impactes de les universitats públiques catalanes a la societat . Entre les principals conclusions de l'estudi, elaborat per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), destaca la gran "eficiència" del sistema universitari català pel que fa a recerca científica, amb un nivell de producció i impacte internacional molt alt en relació amb els recursos que s'hi destinen.

La producció científica de les universitats catalanes s'ha gairebé duplicat en els últims anys i suposa avui el 60% del total català (el 90% si sumem la recerca realitzada per institucions vinculades a la universitat). L'informe revela que les universitats públiques catalanes produeixen el 0,6% de la ciència mundial. "En relació al PIB i a la població, la producció científica catalana està al mateix nivell de la del Japó, Alemanya o Itàlia i clarament per damunt de la de l'estat espanyol o França", destaca el document. Pel que fa a la qualitat d'aquesta recerca científica, l'informe pren com a indicador el seu impacte internacional, entès com el nombre de vegades que aquests estudis són citats per altres investigadors a escala mundial. Així, les universitats catalanes tenen un impacte científic de l'1,4%, xifra que suposa un 34% més que la mitjana mundial i que situa Catalunya per davant de la mitjana de l'Europa dels 15 i de països com Alemanya, França i Finlàndia.

"Mesurant l'eficiència, és a dir, les publicacions per investigador en funció dels recursos que s'hi destinen, i el seu impacte, el sistema universitari públic català se situa per sobre de la mitjana europea i és equiparable a països com Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos", conclou l'estudi.

Alt valor afegit

En un acte presidit pel ministre d'Educació, Àngel Gabilondo, i el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, els rectors catalans van voler fer palès l'alt valor afegit que aporta la universitat al territori, especialment en l'àmbit de la recerca científica, com a motor de la nova economia, però també en el seu desenvolupament social i cultural. A més, l'informe de l'ACUP fa un exercici inèdit, en calcular l'impacte directe i indirecte que tenen les vuit universitats públiques sobre l'economia catalana. Més enllà dels seus empleats, diu l'informe, els vuit centres generen 40.000 llocs de treball als sectors vinculats i proveïdors de recursos, com el comerç, la restauració o la construcció. Això vol dir que l'1,1% del total de llocs de treball de l'economia catalana poden ser atribuïbles a la presència de les vuit universitats públiques. L'impacte econòmic directe i indirecte d'aquests centres es del 0,6% del PIB de Catalunya (un 1% si s'hi afegeixen les institucions vinculades). A partir d'aquestes dades, l'estudi conclou que per cada euro que s'inverteix en la universitat pública, es retornen 1,88 euros a la societat.

Però els impactes que destaca l'estudi no són només econòmics. En l'àmbit social i cultural, l'ACUP destaca la contribució de les universitats catalanes a l'estudi i el foment de la llengua, la cultura i la nació catalanes, àmbit al qual van destinar el 24,32% del seu finançament l'any 2009. A més, recopila les estadístiques que constaten que, com més nivell d'estudis té la població, més és el grau de participació cívica, tolerància i consum cultural.

stats