DIRECTOR DE LA CONSULTORA GAPSLes prediccions electorals a Catalunya han fallat. Sí. Però menys del que sembla a simple vista i a causa, en part, del seu propi èxit. Dues sorpreses: ICV-EUiA ha obtingut un suport superior a l'esperat i CiU ha superat en més de 200.000 butlletes l'auguri més optimista. La resta, talment com prèviament ja s'havia pronosticat amb encert: un daltabaix socialista, estabilitat amb lleugera alça popular, punt d'inflexió republicà i un augment molt fort del vot extraparlamentari, que ha mobilitzat més de 336.000 persones (sumant-hi el vot en blanc i nul, anòmalament alt). La incògnita que neguitejava els pollsters era el grau del sisme del PSC i al final s'ha resolt en la part baixa de les forquilles estimades.
La influència de les enquestes
Tanmateix, l'error d'apreciació més significatiu era molt difícil de vaticinar, perquè es produïa a mesura que es publicaven les mateixes enquestes. Els sondejos han esdevingut protagonistes, com poques vegades, a l'hora de fixar les preferències electorals dels ciutadans. Tots han coincidit a dibuixar una majoria absoluta del PP al Congrés i tothom n'ha fet dogma. Els candidats han seguit fidelment el guió assignat i els mitjans han escrit d'esma. L'electorat ha entès el missatge. Tot decidit. Què dir?
Davant el destí no hi ha dilema. No s'ha tractat exclusivament de triar entre PSOE o PP. Per què votar a qui ja ha perdut si a més a més no ho ha fet bé? Per què votar a qui ja ha guanyat folgadament si dista molt de ser perfecte? De quina manera es pot donar sentit a l'elecció? Per què no usar el vot per a, finalment, transmetre un missatge? Pacte fiscal, defensa nacional, polítiques econòmiques i socials, indignacions diverses, etc.
La fe, prou justificada, del votant en les enquestes ha accelerat els seus pronòstics fins al punt de falsar-los, perquè un electorat cada cop més sofisticat es mou tàcticament sobre el tauler de joc que se li proposa. Per què dir-ne amor quan volen dir sexe?
