BARCELONAEspanya, un dels malalts més greus d'Europa, amb una economia en recessió, enfrontada a 5,3 milions d'aturats, vigilada per Brussel·les, en guerra contra el dèficit i pressionada per la prima de risc -la mesura de la titubejant confiança dels inversors-, s'aixeca avui amb la ressaca d'una vaga general que ahir va fer esclatar el malestar social de les reformes i les tisorades dels últims dos anys, i que va culminar amb greus incidents a Barcelona, provocats per una minoria de radicals. El catalitzador, el rebuig a la reforma laboral de Mariano Rajoy, que té el suport de CiU, entre d'altres, i també de la Unió Europea.
No hi ha indicis, però, que la protesta faci moure la Moncloa. L'executiu del PP, que va minimitzar ahir la incidència de la vaga tot parlant de "normalitat", ja ha avisat que l'essència de la reforma laboral "no canviarà" i avui presentarà, a Espanya i als seus veïns de la UE, uns pressupostos amb més retallades. Ha avisat que seran "molt austers".
La reforma laboral "no canviarà"
El gran dubte després de la protesta d'ahir, que va tenir una elevada incidència en la indústria i en el transport i molta menys en el comerç i els serveis -amb moltes persianes de bars i botigues a mitges, temorosos dels piquets-, és si ha encetat una escalada de conflictivitat social. Els sindicats no exclouen un nou intent d'aturar el país, després de considerar "un èxit" la jornada de vaga i de demanar a Rajoy que escolti el carrer. Amb un termini, l'1 de maig, si no vol una recrudescència de les protestes. Preguntat sobre què passarà si no hi ha marxa enrere, la resposta d'Ignacio Fernández Toxo, el secretari general de CCOO, va ser: "No descartem res".
La reacció governamental va arribar immediatament de boca de la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez: "L'agenda reformista del govern és imparable", va afirmar. Tot i utilitzar un to dialogant, Báñez va recordar que la reforma laboral, rebutjada pels sindicats i l'oposició d'esquerres per la reculada que suposa en els drets dels treballadors, es tramita com un projecte de llei i està oberta a esmenes amb propostes que la "millorin". Ara bé, va advertir: "La part troncal de la reforma laboral no canviarà".
Imatge, costos i aldarulls
La CEOE va evitar les crítiques pujades de to als sindicats i va posar l'èmfasi en "la normalitat" de la jornada tret d'"excepcions", però no va amagar inquietud per la imatge internacional d'Espanya. "Hem de posar-hi tots el coll, som al mateix vaixell", va resumir Joan Rosell, el seu president. La baixada de l'euro respecte del dòlar va ser interpretada pels analistes en clau d'inquietud per a Espanya. La firma AFI va quantificar el cost de la vaga en mig punt del PIB: 5.300 milions.
En totes les grans ciutats de l'Estat hi va haver manifestacions multitudinàries per exigir que hi hagi el que la Moncloa assegura que no hi haurà: un canvi. Però va ser a Barcelona, i concretament al voltant d'Urquinaona, on es van viure els aldarulls més greus i els xocs frontals entre grups radicals i els Mossos, que a la nit havien conclòs amb almenys 35 detinguts i 44 ferits, segons el balanç d'Interior. El Govern va condemnar la violència. "És normal, fins i tot saludable, que el malestar surti al carrer i s'expressi. L'únic límit és que sigui pacífic", va apuntar el portaveu, Francesc Homs.
Homs va confessar que el marge d'actuació per evitar més sacrificis és "molt estret". Tota una declaració d'impotència contra la qual s'estavellaven peticions de diàleg com les reinvindicades pels secretaris generals d CCOO i UGT de Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez: "La immensa majoria dels ciutadans exigeixen obrir un espai de negociació". Gallego i Álvarez van encapçalar la principal manifestació convocada per la tarda a la capital catalana -en què van participar 800.000 persones segons els sindicats i 80.000 segons la Guàrdia Urbana-, on van confluir una concentració d' indignats i la protesta de la CGT. Grups radicals van rebentar la protesta pacífica de la majoria llançant llambordes i cremant contenidors (també una cafeteria). Ja al migdia en diversos carrers de l'Eixample s'havien registrat incidents. Una de les imatges del dia va ser la dels cartrons cremats a la porta de la Borsa, que, un cop apagat el foc, fotografiaven alguns turistes.
Seguiment desigual
El 29-M no es va lliurar de la guerra de xifres. El seguiment a Catalunya va ser del 82% (de mitjana), segons els sindicats. Moltes grans fàbriques, en especial de l'automòbil i el metall, i Mercabarna van parar. Al carrer la vaga es va seguir a mitges. El Govern va rebaixar-ne l'impacte a un 20% entre els funcionaris, un 10% en el comerç, un 23,7% en la indústria i un 12,5% en la construcció. Però els carrers es van omplir. Un avís a Rajoy.
