BarcelonaJosé Luis Rodríguez Zapatero ha rebut dues cartes d'ETA en els últims set anys: una el novembre del 2004, 18 mesos abans de la treva del 2006 i tres anys després que Arnaldo Otegi i Jesús Eguiguren es comencessin a reunir al caseriu Txillarre d'Elgoibar; i la segona el febrer del 2007, dos mesos després de rebentar la T-4. Qui més qui menys ja ho ha explicat tot, de cartes i contactes ( Gara en un document de 64 pàgines i sobretot el periodista Imanol Murua en un llibre-bíblia), però ara tenim nous entrecomillats que no aporten res al procés-de-recerca-de-procés-de-pau en el qual ETA i el govern espanyol van entrar just després de la T-4. El valor dels papers de Thierry, doncs, té el valor que té: documental. Primer perquè Thierry no va poder signar res abans del setembre del 2006, quan va reemplaçar com a interlocutor d'ETA Josu Urrutikoetxea, i segon perquè no hi ha quatre contactes al març i al maig del 2007 sinó almenys sis, encara que alguns no fossin cara a cara. "La comunicació mai no es va interrompre; el govern es va negar a reunir-se amb ETA, però les dues parts van seguir en contacte a través del centre Henri Dunant", diu Murua donant tota mena de detalls. Zapatero va fer cas d'una trucada de Tony Blair que li recordava que en una negociació així, passi el que passi, mai no s'han de tancar els canals de comunicació.
A finals de març i a principis de maig va haver-hi intercanvi de missatges i ETA i el govern no es van trobar entre el 18 i el 21 de maig sinó el 14, 15 i 16 d'aquell mes a Ginebra, en dos hotels de la capital. Encara el 21 de maig va haver-hi una reunió final entre Batasuna i el PSE (tot i que Eguiguren també participava a la taula del govern amb ETA i tenia fil directe amb Rubalcaba). El govern va dir que tot es va acabar per Navarra i els abertzales per la manca d'una verificació internacional. Alguna cosa ha avançat, al marge dels vells entrecomillats.
