La vergonya tunisiana a l'Eurocambra

Enviat especial a estrasburg¿Es pot ser de la Internacional Socialista i signar acords d'entesa amb el Partit Popular Europeu? La resposta és sí. El pont impossible el va construir Ben Ali, el deposat dictador tunisià, ben acostumat a moure's entre dues aigües, o les que calgués. A més, el partit de Ben Ali, l'RCD, el Reagrupament Constitucional Democràtic, encara figurava ahir a la web de la Internacional Socialista com a integrant "de ple dret" d'aquest moviment tot i que, segons fonts d'aquesta organització, el van fer fora dilluns. A la tarda, sí, ja l'havien retirat.

L'anunci de l'expulsió el va fer solemnement el portaveu del Partit Socialista Europeu (PSE), Martin Schulz, en una compareixença ahir davant la premsa a Estrasburg. Això sí, just després, va repartir culpes apuntant al Partit Popular Europeu (PPE), amb qui Ben Ali havia signat també un acord de cooperació. "Ara sembla que ningú no conegués Ben Ali -es va queixar l'eurodiputat del PPE, Mario Mauro-. Pel nostre grup polític la cooperació amb la zona euromediterrània és prioritària i d'aquí l'entesa".

Sense resolució al parlament

L'acord amb socialistes i populars europeus és la mostra més evident del doble llenguatge del règim tunisià en la més pura essència. I els que fa temps que denuncien aquestes contradiccions veuen ara impotents com el temps els ha donat la raó, massa tard per als que han mort a mans de la repressió.

Tot i l'expulsió de la Internacional Socialista i el desmarcatge del PPE, els llaços establerts amb les dues grans famílies polítiques europees, que representen més de la meitat d'escons a l'Eurocambra, van salvar la cara a Ben Ali, almenys de moment. Els dos grans grups polítics es va negar a aprovar una resolució per donar suport a la revolta popular a Tunísia tot i les peticions que van plantejar els grups minoritaris.

Tot va quedar en una declaració del president del Parlament Europeu, Jerzy Buzek, que va assegurar que l'Eurocambra no és "indiferent" a la revolta tunisiana i que és "molt sensible a l'exigència de llibertat per sobre de tot". Buzec va reclamar obrir una investigació "sobre la corrupció del govern tunisià i la violència de la repressió" però ni una paraula de condemna del règim ni autocrítica per haver-se empassat durant tants anys el doble discurs.

"Sento vergonya de ser diputat en aquesta cambra", va dir Daniel Cohn-Bendit, copresident del grup dels Verds a l'Eurocambra. "La majoria aquí ha sostingut la dictadura a Tunísia durant molts anys, la por a l'islamisme ha paralitzat la UE a l'hora d'actuar contra Ben Ali", va concloure enmig de tímids aplaudiments. A l'altra banda, el diputat del Partit Popular Ignacio Salafranca va reconèixer que la prioritat va ser l'estabilitat: "No serveix de res tenir un seient a primera classe si a la classe turista hi viatja un home amb una bomba", va sentenciar.

Si en alguna cosa va coincidir tothom dins i fora de l'hemicicle a Estrasburg va ser en el factor sorpresa de la caiguda del règim i d'aquí la prudència dels grans partits. "És massa aviat per pronunciar-se sobre el que està passant a Tunísia", va explica ahir la diputada socialista Maria Badia, "per descomptat que hi haurà una resolució del Parlament Europeu sobre la situació en aquest país però serà al pròxim ple del febrer". "El procés de canvi de règim tot just s'inicia i se'ns podria acusar d'ingerència", va assegurar l'eurodiputada catalana, que tot i això va lamentar que la Internacional Socialista trigués tants dies a fer fora el partit de Ben Ali.

Suport al procés electoral

La Unió Europea sí que es va mostrar disposada a donar tot el suport necessari "per preparar i organitzar el futur procés electoral", va dir en un comunitat la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton. El període fixat pel govern provisional tunisià per organitzar les eleccions són dos mesos, un temps massa curt per l'eurodiputat d'Iniciativa, Raül Romeva, que va advertir que Ben Ali va marxar "però els antics homes forts de la dictadura continuen ocupant càrrecs de responsabilitat". "El silenci de la UE sobre Tunísia -va dir Romeva- demostra que la Unió Europea està perdent la reivindicació dels valors de la llibertat i els drets humans per sobre de tot".

Què no s'ha fet bé?

Més enllà de la discussió política, portes endins de les institucions europees la preocupació ara és veure què ha fallat per no haver detectat a temps la situació límit que vivia la societat tunisiana i que l'ha impulsat a sortir al carrer massivament. Més en un país tan pròxim i amb el qual es mantenia un acord de relació privilegiada -va ser el primer país de la zona mediterrània que va signar una entesa així el 1995-. "Haurem de ser més curosos en les nostres relacions amb els veïns més pròxims -reconeixien ahir fonts de la UE-, les nostres polítiques de bon veïnatge hauran de ser més atentes sobre qüestions com els drets humans i les llibertats". És almenys la lliçó que se'n treu.

Fora de l'Eurocambra, un grup reduït de tunisians cridaven consignes i reclamaven una acció més decidida de les institucions europees. "Congeleu les transaccions corruptes, que tornin els nostres diners", reclamaven les seves pancartes. França va demanar ahir formalment als 27 que s'embarguin els béns de la família Ben Ali que siguin en territori de la UE. París ja va posar sota investigació aquests actius al seu país per evitar una fugida dels capitals de l'expresident tunisià. La revista Forbes calcula que la seva fortuna és de 3.700 milions d'euros. I ahir el govern tunisià va desmentir que Ben Ali s'emportés 1,5 tones d'or del país en la fugida, com va informar Le Monde . Una mesura semblant s'ha pres fa poc contra l'expresident ivorià Laurent Gbagbo. Amb Ben Ali, que aquesta vegada ningú no faci tard.