La violència de la protesta divideix els 'indignats'

Barcelona.Amb la sensació d'haver guanyat una batalla i, paradoxalment, d'haver fet importants passos enrere en el conjunt de la seva particular guerra, els indignats avaluaven ahir al migdia, en un assemblea celebrada a les portes de la Ciutadella, les conseqüències del blindatge al Parlament. Tenien clar que haver aconseguit que el ple comencés amb retard i, sobretot, que alguns hi haguessin d'entrar en helicòpter havia estat "una victòria". Però els enfrontaments amb els Mossos d'Esquadra i la violència contra els diputats els jugaven a la contra. Un moviment que fins ara havia avançat unit tot i la diversitat ideològica està més dividit que mai, entre els que avalaven les formes utilitzades, els que les rebutgen i els que creuen que calia haver-les portat una pas més enllà. I, òbviament, els que ni ho seguien des de la plaça Catalunya.

Si després de l'actuació policial prèvia a la final de la Champions els indignats van aconseguir suport de sota les pedres , ahir les conseqüències de la seva acció van ser molt més desfavorables. Ho evidencia el fet que els hashtags aixino i joambelparlament es van situar al capdavant de la llista dels més populars de l'Estat. Així ho reconeixien molts indignats que remarcaven, durant les seves intervencions, la necessitat de recuperar l'esperit de les assegudes amb les mans enlaire davant del cordó policial i de condemnar la violència "dels quatre de sempre" -una idea que no es va votar.

Ja amb el Parlament en marxa i de cara a decidir una actuació de continuïtat per a la tarda, van prendre una acord de sortida: es fes el que es fes, seria en forma de mobilització no violenta. Concretar com i quan, però, va costar força més estona, sobretot després que el president Mas anunciés que es faria "ús legítim de la violència". Una branca estava convençuda de la necessitat de canviar plans, fugir del marc de conflicte i desplaçar-se la plaça Sant Jaume. L'altra, en canvi, no volia cedir i reiterava la necessitat d'acabar l'acció ja convocada. Al final, acció de consens: concentració "pacífica" a la Ciutadella i manifestació cap a la Generalitat.

Acció criticada

El rebuig de la crispació generada va arribar de diferents fronts, també dels propers al moviment, com ara Democràcia Real Ja! -la convocant de la gran manifestació del 15-M-, que va emetre un comunicat en què criticava "els fets protagonitzats per una minoria que no representa l'esperit amb què s'havia convocat el bloqueig". El president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, al seu torn, es va voler desmarcar de les accions violentes tot i reiterar el suport als indignats . En una compareixença d'urgència, Oliveres -una de les personalitats de referència de les protestes- va dir: "No estic d'acord amb el bloqueig del Parlament.

No ens cansarem mai de condemnar la violència". En una nota oficial, Justícia i Pau deixava clara la seva postura: "Volem condemnar tots els actes de violència, insults i manca de respecte a diputats escollits democràticament que s'han produït aquest matí, realitzats per una minoria d'exaltats i que perjudiquen la mobilització".

"Això que ha passat avui és culpa d'una minoria i no ha de desprestigiar un moviment que ha estat exemplar majoritàriament", deia Oliveres. A més, va reconèixer que el moviment passa per un moment "de transició" després que la majoria dels indignats hagi decidit abandonar les acampades. "Creiem que han de continuar fent pedagogia política amb l'objectiu de canviar la societat", va dir. No va estalviar crítiques a l'actitud del Govern i els polítics davant les protestes: els va acusar de "no escoltar la gent".