La violència sectària amenaça el nou Egipte
La transició egípcia es veu amenaçada per una nova onada de violència. La mort de 26 coptes al Caire a mans de l'exèrcit ha reobert ferides al país. La junta militar ha respost amb més forces de seguretat.
El Caire"El poble vol la caiguda del mariscal!" era ahir un dels lemes corejats per la multitud cristiana en el funeral pels coptes morts diumenge en uns aldarulls amb l'exèrcit al Caire. El lema feia referència al mariscal Hussein Tantawi, el president del Consell Superior de les Forces Armades, l'òrgan que va assumir el control del país després de la caiguda de Hosni Mubàrak. El papa Shenouda III, màxima autoritat de l'església copta, va presidir l'ofici religiós que es va fer a la catedral de Sant Marc, al centre de la capital, i va decretar tres dies de dejuni com a mostra de dol.
"No trobo paraules per descriure els meus sentiments. Quan veus que han disparat contra els teus éssers estimats, o els han atropellat tanquetes militars i els han seccionant les extremitats, et converteixes en una altra persona", va explicar a l'ARA el Bàssem, un activista i informàtic copte de 34 anys que va perdre dos amics en els disturbis del diumenge. "L'exèrcit ha provocat aquesta massacre per interessos polítics. Vol crear inestabilitat per no transferir el poder a un govern civil".
Un dia després de la massacre, un núvol de confusió i rumors continuava envoltant els tràgics fets de diumenge. En un missatge a la nació, el president del govern, Essam Xaraf, va atribuir la massacre a "una conspiració estrangera", un recurs habitual de les autocràcies àrabs per descriure els moviments d'oposició interns.
No obstant, a la comunitat copta -que constitueix un 10% dels 80 milions d'habitants d'Egipte- són molt pocs el que es creuen la versió oficial, que apunta que la policia antidisturbis i l'exèrcit va reaccionar amb contundència després de rebre trets dels manifestants.
D'acord amb els activistes cristians, van ser les forces de seguretat les que van obrir foc contra la multitud, que es manifestava pacíficament pel centre del Caire per demanar a la junta militar noves mesures de protecció davant dels atacs als seus centres de culte per part de salafistes, islamistes radicals. Ara bé, després de ser atacats, reconeixen que sí que van utilitzar la violència per repel·lir les escomeses dels militars.
Manipulació informativa
"Un aspecte molt preocupant és l'actitud de la televisió pública diumenge a la tarda. Es va dedicar a manipular els fets i va arribar a demanar a la població que es dirigís al centre per defensar l'exèrcit dels cristians", sosté el Bàssem, que recorda que també es va difondre la falsa notícia que la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, s'havia mostrat favorable a enviar tropes a Egipte per protegir les esglésies. "Van voler infondre la idea que Egipte podria acabar com l'Iraq per incitar que bandes de salafistes s'afegissin als enfrontaments".
Si aquest era realment l'objectiu de l'exèrcit, van aconseguir el seu objectiu, ja que avançada la tarda d'abans-d'ahir, grups d'islamistes armats amb bastons i ganivets es van dirigir als voltants de l'edifici de la ràdio i la televisió estatals -situat a prop de la plaça Tahrir-, on s'havia d'acabar la manifestació. Aquests grups es van dedicar a preguntar la religió de les persones amb què es creuaven i a apallissar els coptes mentre cridaven "Avall els cristians!" i "Islamisme! Islamisme!".
L'Església copta va emetre ahir un comunitat públic que si bé utilitzava un to més mesurat que el dels activistes, condemnava de forma inequívoca l'exèrcit per no haver protegit els manifestants, així com les informacions falses que afirmaven que un grup de coptes havia disparat contra les forces de seguretat.
El ministre de Justícia, Mohamed al-Guindy, va declarar ahir que la Fiscalia ja ha començat una investigació dels fets. Un equip de forenses es van dirigir a l'Hospital Copte per dur a terme les autòpsies dels cadàvers, mentre es duien a terme interrogatoris a la vintena de persones detingudes diumenge. Malgrat això, no està clar si els arrestats seran sotmeses a judicis civils o militars.
Tant l'executiu com diverses coalicions de partits van convocar ahir reunions d'emergència per analitzar els enfrontaments. En les seves declaracions posteriors a les trobades, govern i oposició es van manifestar a favor de mantenir el calendari electoral vigent, que preveu la celebració de la primera ronda de les eleccions legislatives el 28 de novembre.
