La violència torna a la plaça Tahrir

Barcelona.Barricades improvisades, metges voluntaris a peu de carrer, cops de pedra i gasos lacrimògens van tornar ahir a l'emblemàtica plaça Tahrir del Caire, l'epicentre d'una revolta que no es conforma amb el lent procés de transició pautat per la junta militar que governa provisionalment Egipte. El xoc va esclatar dimarts a la nit en un confús enfrontament entre la policia i suposats familiars de les víctimes de la revolta, que pretenien participar en un acte d'homenatge als anomenats màrtirs de la revolució egípcia. "Familiars dels nois assassinats es manifestaven tranquil·lament a Tahrir –explicava ahir l'activista Ahmad Refaat– quan va aparèixer un grup de gent que anava directament a enfrontar-se a la policia". Era el relat de Refaat poc després de ser retingut durant unes hores per les forces de seguretat. L'agència de notícies oficial Mena assegurava ahir que hi havia hagut una quarantena de detencions.

Repressió policial

Com en els pitjors dies de la revolta, la policia va llançar gasos lacrimògens contra uns centenars de joves manifestants que els atacaven a cops de pedra. Es va intentar l'assalt al ministeri de l'Interior, pròxim a la plaça Tahrir. Vuit ambulàncies traslladaven els ferits més greus cap als hospitals del centre de la capital. Grups de joves armats amb barres de ferro i rocs van tornar a organitzar controls als carrers d'accés a la plaça Tahrir i prohibien el pas dels vehicles a la zona. Finalment, la junta militar va acabar desplegant ahir unitats antidisturbis i vehicles blindats de l'exèrcit per pacificar els carrers, i la policia –que continua en el punt de mira dels manifestants per un ús excessiu de la força– va desaparèixer. El ministeri de Sanitat va confirmar que 24 hores d'aldarulls –els pitjors que s'han viscut des de la caiguda de Hosni Mubàrak, l'11 de febrer– havien fet fins a 1.036 ferits, la majoria lleus. Pel govern provisional, Egipte és víctima d'intents organitzats de "desestabilització" per enfrontar "els revolucionaris amb les institucions" encarregades de la seguretat del país.

Un país trencat

El país s'esquinça entre els que necessiten accelerar les reformes i els que s'aferren a les estructures de poder de l'antic règim que encara continuen vigents. Dimarts un tribunal egipci va ordenar la dissolució dels consells locals, encara elegits sota l'ordre de Hosni Mubàrak i últim bastió del poder dels homes del dictador. "No tenia cap sentit que els consells locals, que eren la base del règim i de la seva corrupció, continuessin intactes", explicava ahir a l'ARA Amal Abu-Warda, investigadora a la Universitat del Caire. "La gent s'angoixa, la situació econòmica els pressiona, els preus estan molt alts i hi ha una gran sensació de frustració", reconeixia Abu-Warda. La borsa egípcia va registrar una nova caiguda important.

Justícia ràpida

La situació s'ha tensat encara més durant les últimes setmanes. Al carrer, les protestes contra l'alentiment dels judicis als homes de Mubàrak s'han multiplicat. L'expresident hauria de ser jutjat el 3 d'agost però informacions periodístiques publicades últimament apunten que la possible jubilació d'un dels magistrats del cas podria obligar a endarrerir tot el procés.

El procés de transició està amenaçat també per la incertesa amb què es preparen les futures eleccions presidencials i legislatives, que s'han de celebrar aquest estiu. Segons Abu-Warda, "una part de les forces polítiques del país demana que s'endarrereixin les eleccions fins a finals d'any" perquè els nous partits polítics no han tingut prou temps per organitzar-se.

Alguns dels activistes, que han convocat una jornada de protestes massives pel 8 de juliol per exigir l'acceleració de les reformes polítiques, demanaven ahir l'inici d'una nova acampada a la plaça Tahrir per recuperar les idees democràtiques i l'esperit que els van portar a enderrocar Mubàrak.