Una voladura controlada que pot acabar en escac i mat
DOCTOR EN HISTÒRIALa imputació d'Urdangarin ha tancat el primer acte de la crisi de la Corona amb una sincronització pròpia d'una "voladura controlada", atès que s'ha produït després que la casa reial hagi fet tres moviments estratègics: escenificar la desvinculació d'Urdangarin de la família reial, referir-se còmodament a l'afer Joan Carles I en el discurs nadalenc estalviant-se un pronunciament directe i fora de guió i fer públics els comptes. En suma, abans de transcendir la imputació d'Urdangarin, els reis n'han pogut marcar distàncies familiars i morals. Però aquest missatge que vol dissociar a la Corona del gendre "poc exemplar" pot tenir greus dificultats per quallar per tres raons.
La primera és que cal sortejar un gran iceberg: l'eventual imputació de la infanta Cristina. ¿Fins a quin punt podrà quedar judicialment al marge dels tripijocs que al seu marit li haurien permès aplegar milions d'euros il·lícitament si és copropietària de la promotora immobiliària Aizoon? Avui aquest fet és l'espasa de Dàmocles més esmolada damunt la família reial.
La segona és que el flux d'informació negatiu sobre la Corona ha augmentat de manera exponencial i pot erosionar-la d'una manera insospitada. ¿Què pot passar, per exemple, si Diego Torres -l'exsoci d'Urdangarin- decideix " tirar de la manta ", tal com ha amenaçat?
La revisió de la Transició
La tercera és que el marc actual de revisió de l'obra institucional de la Transició (autonomies, Senat, partits, sistema electoral) genera una àmplia percepció crítica de la Corona, reflectida en el seu suspens ciutadà al CIS de l'octubre. A més, l'organització de la successió del rei fa inevitable que es plantegi una pregunta clau: quin sentit té la monarquia un cop hagin acabat el joancarlisme i l'etapa èpica de la democràcia espanyola?
De moment es dibuixa una resposta pragmàtica dels dos grans partits, ja que sembla conformar-se un sistema similar al de Cánovas del Castillo (una Segona Restauració): una alternança del PSOE i del PP al poder que blinden la Corona -el gran pilar del règim-, mentre la resta de formacions són convidats de pedra. Així ho va semblar apuntar la gran ovació que Joan Carles I va rebre de socialistes i populars dimarts, a la sessió d'obertura de la legislatura, en demanar als polítics que treballessin per "reforçar la confiança en les institucions" (en al·lusió a la monarquia). Resistirà aquesta sòlida defensa l'actual escac al rei o veurem l'escac i mat?
