Abu Dhabi vol ser una nova capital de l’art

Abu DhabiEl lloc on en un futur hi haurà el Guggenheim Abu Dhabi està desolat aquest dies: tan sols s’hi pot veure un terreny àrid i pilons de formigó que sobresurten a l’illa de Saadiyat, al nord del centre de la ciutat. D’aquí tres anys, però, l’arquitecte Frank Gehry hi haurà aixecat un impressionant edifici de blocs de construcció de guix gegants i cons blaus translúcids. El Guggenheim Abu Dhabi vol obrir les portes el 2017 i ambiciona atreure turistes d’arreu del món. Amb 41.806 metres quadrats i una inversió de 655 milions d’euros, serà 12 vegades més gran que el Guggenheim de Frank Lloyd Wright de Nova York. Els responsables del museu volen un centre transnacional amb símbols de la cultura americana com les caixes Brillo d’Andy Warhol, però també obres d’artistes emergents de la Xina, l’Àsia, l’Índia i el Pròxim Orient.

El Guggenheim és tan sols una part d’una inversió que vol potenciar culturalment i turísticament Abu Dhabi, la capital dels Emirats Àrabs. Hi ha dos museus més en construcció: una delegació del Louvre, dissenyat per Jean Nouvel i que ha d’obrir l’any vinent, i el Zayed National Museum, creat amb l’aliança del Museu Britànic, de Norman Foster. Algunes veus critiquen que tots tinguin un origen estranger. “Sabem que no podem crear una nova cultura d’un dia per l’altre, per tant, creem museus, on es formarà la nostra gent. D’aquesta manera, en un futur podrem tenir una veu pròpia. Esperem que d’aquí 20 o 30 anys puguem tenir la nostra pròpia elit cultural i els nostres joves ja no hagin d’anar a Londres o París per aprendre art”, diu Zaki Anwar Nusseibeh, assessor cultural del ministre de la Presidència dels Emirats Àrabs.

Poble de beduïns i pescadors

Nusseibeh també destaca l’èxit del Guggenheim Bilbao, finançat pel govern basc i que atreu cada any un milió de visitants. Fins al 1950 Abu Dhabi era un poble petit de pescadors, buscadors de perles i nòmades beduïns. No va ser fins que va començar a produir petroli que el govern va pavimentar les carreteres, i va construir escoles i hospitals. “Fins fa deu anys aquí no hi havia res”, diu Hanan Sayed Worrell, la representant del Guggenheim a Abu Dhabi.

Han passat moltes coses des que fa vuit anys el govern d’Abu Dhabi va anunciar el projecte. Hi hagut una crisi econòmica mundial i la Primavera Àrab. Hi hagut també molts canvis a l’empresa governamental de Turisme, Desenvolupament i Inversions que s’encarrega dels museus. Els daltabaixos econòmics i els canvis constants de representants polítics van provocar la paralització del projecte el 2012. “Tot es va parar”, diu Ghery. “Ningú deia res”, afegeix. Fa un any, però, va tornar a sorgir la determinació de tirar endavant el projecte.

Recentment a la regió també han esclatat molts escàndols sobre condicions laborals abusives, sobretot a l’entorn del campus de la New York University a Abu Dhabi, construït amb treballadors immigrants. Richard Armstrong, director de la Fundació Solomon R. Guggenheim, assegura que el compromís de l’organització és ferm: “Els treballadors tindran unes condicions laborals justes”. Encara no s’ha contractat l’empresa que s’ha d’encarregar de la construcció. La decisió, segons els funcionaris dels Emirats Àrabs, és imminent. De moment, el govern ja ha contractat PricewaterhouseCoopers per supervisar la construcció, que s’espera que comenci l’any que ve.

Una col·lecció plural i modesta

Al contrari que Doha (la capital de Qatar), on la família reial ha contractat els millors experts en art i s’ha gastat prop d’un bilió d’euros per reunir una col·lecció amb obres de Cézanne, Picasso, Rothko, Twombly i Damien Hirst per a la seva xarxa de museus, Abu Dhabi ha fet adquisicions modestes. Amb un pressupost de 492 milions d’euros, de moment, ha comprat 250 obres d’art.

Un dels objectius dels conservadors del museu és ser inclusius en consonància amb una població i uns visitants heterogenis. L’any passat van visitar la regió 10 milions de turistes. Ara s’està treballant en l’ampliació de l’aeroport i la previsió és que el 2017 pugui acollir uns 45 milions de passatgers a l’any. Sandhini Poddar, conservadora del Guggenheim, assegura que el repte és que la col·lecció reflecteixi també la cultura i la història dels països àrabs, l’Índia, el Pakistan o l’Àsia. “Trigarem una o dues generacions abans que el Guggenheim Abu Dhabi formi part de la vida quotidiana de la població”. Per poder atreure una població culturalment molt heterogènia, els conservadors han hagut d’intentar no mirar la història des d’una perspectiva americana o europea.

Nancy Spector, una de les màximes responsables del Guggenheim, assegura: “Estem relatant una història de l’art alternativa, teixint diferents històries. Té més matisos que comprar obres d’art de grans noms”. El nou museu tindrà quatre nivells de galeries. La primera estarà dedicada a l’exposició permanent i les altres tres tindran exposicions temporals. Hi haurà diferents tipus d’espais, incloent-hi cons exteriors gegants que facin ombra per als visitants. Les galeries estaran organitzades temàticament: hi haurà espais dedicats a explicar l’art abstracte, figuratiu o conceptual. Hi haurà grans noms de l’art contemporani nord-americà: Warhol, Rauschenberg, Richard Prince, Frank Stella, Donald Judd, Jeff Koons i James Rosenquist. Però també artistes del Pròxim Orient i l’Àsia desconeguts pel públic americà i europeu. L’exposició Veient a través de la llum: selecció del Guggenheim Abu Dhabi, que es va inaugurar el mes passat a Manarat, mostrava 19 obres que formaran part del nou museu. Era un avanç de la seva col·lecció. Incloïa Infinity mirrored rooms de Yayoi Kusama, una obra d’Otto Piene i una escultura de bronze de l’artista d’origen egipci Ghada Amer. També hi havia obres d’artistes californians com Doug Wheeler, Robert Irwin i Keith Sonnier, que van experimentar amb la llum i l’espai en la dècada dels 60 i 70.

Resistència àrab

Al nou museu es podran veure obres absolutament diferents: des d’artistes americans com Claes Oldenburg i James Rosenquist, fins a l’egípcia Chant Avedissian, que combina imatges de la resistència àrab amb patrons tèxtils otomans. Una de les seves obres, La resistència àrab, mostra una foto captada durant la Guerra dels Sis Dies en què es pot veure Gamal Abdel Nasser (president egipci des del 1954 fins al 1970) contemplant el futur, mentre inspecciona el món àrab, amb uns binocles. Una altra obra, de l’egipci Adel El Siwi, mostra la cantant Om Kalthoum amb una cara pintada com si fos una madonna de la Renaixença. També es podrà veure L’últim sopar de Zhang Hongtu amb un Mao al centre. L’objectiu, segons els responsables del Guggenheim, és mostrar la cultura a través de l’espai i el temps i des de diferents punts de vista.