Agustí Villaronga guanya el Premio Nacional de Cinematografia
Després dels nou premis Goya obtinguts a l'última edició per 'Pa negre', Villaronga rep el reconeixement del ministeri de Cultura
MadridAgustí Villaronga, director de Pa negre, ha obtingut el Premio Nacional de Cinematografia, que concedeix el ministeri de Cultura.
El jurat, que va ajornar la deliberació del premi el 18 de juliol perquè la composició fos paritària, ha estat presidit pel director de l'Institut de Cinematografia i les Arts Audiovisuals (ICAA), Carlos Cuadros, i també n'han format part Imanol Uribe, Josefina Molina, Álex de la Iglesia i Judith Collell, entre d'altres.
El premi ha estat atorgat a Villaronga per unanimitat, "per la seva poètica i la seva capacitat de construir una mirada personal que ha aconseguit connectar amb el públic a través de la seva pel·lícula Pa Negre", ha publicat el Ministeri de Cultura en un comunicat.
Villaronga, que ha rebut guardons com la Concha de Plata del Festival de Sant Sebastià, nou dels catorze Goya als quals obtava Pa negre i 13 premis Gaudí, rebrà un premi de 30.000 euros. Villaronga (Palma de Mallorca, 1953) és un dels directors que més s'aproxima al cinema d'autor i és conegut pels seus guions enigmàtics, esgarrifants i claustrofòbics. El 2001 va rebre el Premi Nacional de Cultura en cinema.
Nascut a Palma de Mallorca, el 1953, Agustí Villaronga és conegut pels seus guions enigmàtics, esgarrifosos o claustrofòbics. Ha presentat pel·lícules en festivals com els de Mont-real, Toronto, Roma, l'Havana i Sitges, on el seu talent visual no sol deixar indiferent a cap públic i, sovint, suscita polèmica.
Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, el director es va obrir pas en el cinema amb diversos documentals futuristes i curtmetratges, com Ant dona (1975), Al mayurka (1976) i Laberint (1980), premiats pel Ministeri de Cultura i la Generalitat catalana.
Es va estrenar professionalment com a actor teatral en la companyia de Núria Espert, animat pel director argentí i marit de l'actriu, Víctor García, mort el 1982. Amb ells va treballar durant tres anys representant per Europa i Amèrica obres com la Yerma de Federico García Lorca.
El 1985 va debutar com a director amb el llargmetratge Tras el cristal (1986) que, protagonitzat per Marisa Paredes, va impactar als crítics de la Berlinale amb el seu potent suspens i imatges esgarrifoses i va obtenir el Gran Premi del Cinema de Barcelona, el de la Crítica de Mallorca i l'Ondas de Madrid.
Posteriorment van veure la llum el documental al-Àndalus (1992), produït pel MOMA de Nova York, i les pel·lícules El niño de la luna (1989), premiada amb el Goya al guió original i l'Ull Crític de RNE; El passatger clandestí (1996); 99.9 (1997), distingida amb el Mélies de Plata a la millor pel·lícula fantàstica europea en el Festival de Sitges; i El mar (2000), Premi al cinema independent i de nova creació a Berlín.
El 2002 va estrenar Aro Tolbukhin, dins la ment de l'assassí, que va dirigir al costat de Lidia Zimmerman i Isaac Racine i va obtenir a Mèxic set prestigiosos Premis Ariel. Quatre anys més tard va concloure el rodatge del telefilm Després de la pluja, una coproducció de les televisions autonòmiques de Catalunya i Galícia.
