Al Valle de los Caídos amb noms i cognoms

Surt a la llum un llistat amb 700 soldats traslladats d’Horta de Sant Joan al mausoleu de Franco sense permís

El 1959 més de 700 soldats, la majoria de l’exèrcit franquista morts a la Batalla de l’Ebre, van ser exhumats al cementiri militar d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) i traslladats al Valle de los Caídos. Les seves famílies no ho van saber mai, perquè als arxius de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan no només s’hi va trobar el llistat amb els seus noms i cognoms, sinó també centenars de certificats que notificaven el trasllat que mai van ser enviats als pares, oncles o germans dels morts.

La informació que es conservava als arxius municipals d’Horta és molt detallada: hi ha els noms dels soldats -als que no eren del bàndol nacional se’ls anomena “ milicianos rojos ”-, la data de la mort -la majoria van morir l’agost del 1938- i la data d’inhumació. “Hi ha també tota la documentació al voltant de la gestió d’aquest trasllat, com qui va participar en les exhumacions dels soldats, qui va construir les caixes de fusta, quant van cobrar per fer-ho o quants dies van estar exhumant”, detalla la historiadora Queralt Solé, que va localitzar els documents. Solé fa molts anys que investiga els noms i cognoms dels que entre el 1958 i el 1983 van ser traslladats a Madrid per ser dipositats al costat del que seria la tomba de Franco. Aquesta nova llista de més de 700 noms s’afegeix a la que ja va publicar el 2008 i que havia localitzat a l’Archivo General de la Administración, a Alcalá de Henares, al fons d’Interior.

Més de 6.000 morts

Saber, però, quants catalans o republicans hi ha enterrats al Valle de los Caídos és, segons la historiadora, impossible: “Se sap que es van traslladar 6.000 restes des de Catalunya [al Valle hi ha les restes d’un mínim de 33.847 persones]. No se sap, però, quants eren republicans o catalans”. La documentació d’Horta de Sant Joan, inèdita fins ara, es publica en el tercer volum de l’obra La llavor de la llibertat. La Segona República a Catalunya (Ara Llibres). El llibre, de més de 800 pàgines, recull les investigacions de més d’un centenar d’historiadors i personalitats del món polític i de la cultura. En aquest volum també es publiquen per primera vegada una quinzena de fotografies inèdites de Francesc Boix. Són tan sols una petita part de les 1.400 fotos que la Comissió de la Dignitat, amb Ara Llibres i Sàpiens, va comprar en una subhasta el 2013, i que durant 70 anys havia guardat un militar francès.

Identificacions a les ampolles

La Batalla de l’Ebre va ser una batalla de trinxeres, de desgast. Els franquistes van ser traslladats a fosses habilitades als cementiris de la rereguarda (Gandesa, Bot, Batea i Horta de Sant Joan). “Eren molt metòdics a l’hora d’enterrar els seus morts”, destaca Solé. “El 1937 [un any després que comencés la Guerra Civil] Franco ja va publicar una ordre detallant com s’havien d’enterrar els soldats i animals. Especificava que els havien d’enterrar en una rasa i deixar mig metre entre cos i cos. Al costat del cadàver hi havien de col·locar una ampolla de vidre amb la identificació”, detalla la historiadora. A l’Arxiu Municipal de Batea es conserven els fragments de paper que es van localitzar en exhumar els soldats del bàndol rebel (més de 1.600). “Molts altres ajuntaments, però, van acabar cremant aquests papers amb les identificacions”, explica Solé. Els republicans no van ser tan curosos perquè poques vegades podien recollir i enterrar els seus soldats. Fins al novembre del 1938 van anar retrocedint sense poder recuperar els cossos dels companys que es quedaven en territori enemic.

Irrecuperables

Solé no és optimista pel que fa la recuperació de tots aquests morts enterrats sense permís al Valle de los Caídos. El mausoleu franquista es va inaugurar l’1 d’abril del 1959 i es van publicar anuncis en què es convidava els familiars de les víctimes -independentment del bàndol- a sol·licitar el trasllat: “Es van rebre molt poques sol·licituds i, al final, encara que no hi hagués un permís explícit, traslladaven el mort”, diu Solé. A cada caixa hi col·locaven les restes de 15 morts, totes barrejades. Fins als anys 80 al Valle de los Caídos hi va haver moviment de restes: “Criptes que eren plenes ara són buides. L’erosió, la humitat i la mala qualitat de la fusta fa que la majoria de caixes estiguin trencades i esberlades i les restes, barrejades”, assegura la historiadora. Saber, doncs, qui és qui és pràcticament impossible.

Els musulmans continuen a les fosses perquè estaven vetats

Per ser enterrat al Valle de los Caídos hi havia dos requisits imprescindibles: ser espanyol i catòlic. Òbviament era impossible saber les creences dels que hi eren traslladats, i milers dels 33.847 morts que hi ha enterrats no han sigut mai identificats. Però els franquistes es van assegurar que no hi entressin els musulmans. Per tant, els més de 23.000 soldats marroquins que van morir durant la guerra i que els franquistes van utilitzar com a força de xoc continuen a les fosses. “A Catalunya encara hi ha fosses de soldats marroquins a Prades -segons el mapa de fosses del Memorial Democràtic, al costat d’una de les parets del cementiri municipal- i a Manresa”, destaca Solé. “Els franquistes, però, van ser respectuosos i els van enterrar segons les seves creences”, afegeix.

Més continguts de