Publicitat
Publicitat

Albert Serra a Venècia: mines de carbó, prostitutes i ‘drones’

El cineasta presenta la instal·lació ‘La singularitat’, que portarà a la Biennal

“M’he adonat que avui dia hi ha un punt essencial: la pèrdua de la centralitat del cos”, explicava ahir el cineasta Albert Serra per presentar un avanç de la macroinstal·lació audiovisual amb què representarà Catalunya a la pròxima Biennal d’Art de Venècia, La singularitat. “Fins ara havíem dipositat tots els nostres sentiments, la nostra espiritualitat, els nostres continguts, en altres cossos, però en aquest moment ja ho dipositem en els aparells: en els mòbils, en els ordinadors...”, va afegir el cineasta per explicar com ha abordat la tesi de la comissària del projecte, Chus Martínez.

“El concepte de singularitat és una altra forma de dir transformació ”, va dir Martínez. “La pel·lícula no va de res i va de tot. La singularitat és la paraula que es fa servir en aquest moment en el camp de la ciència per explicar el fet que estem vivint una transformació de la qual no som ben bé conscients. Però en la pròxima dècada probablement tindrà un impacte en com ens relacionem, ja no amb la tecnologia, sinó amb la intel·ligència artificial, la medicina, la ciència, i també impactarà en la societat, en la forma en què concebem com la societat civil i la cultura treballen juntes”. La comissària va avisar també que l’obra d’Albert Serra és “agosarada” i que l’artista no s’ha limitat a portar la seva peça a la Biennal sinó a posar damunt la taula les problemàtiques que impliquen aquestes transformacions. “Em vaig plantejar fer un recorregut per la història del cos fins que es produeix aquesta pèrdua de la seva importància”, va explicar Serra sobre el seu últim treball, ambientat en el món de la mineria i el de la prostitució.

L’explotació del cos i la terra

La història arrenca en un moment indeterminat dels anys 20 i 30 i va fins a l’actualitat. S’ha rodat entre Irlanda i la planta d’extracció d’àrids de l’empresa Sorigué a Lleida. Un dels escenaris és un prostíbul que hi ha a prop d’una mina irlandesa. Els protagonistes són tots “gais i lesbianes”, va dir Serra, amb els afegits que “els personatges no es poden reproduir” i que “les prostitutes són lesbianes però els clients, que no apareixen a la pel·lícula, són heterosexuals”. “He volgut veure com aquests dos mons, el de la mineria i l’explotació humana, s’han anat transformant fins a aquest moment de canvi, que d’aquí deu anys coneixerem d’una manera totalment diferent”, va afirmar el cineasta. “He volgut abordar la problemàtica empresarial, social, personal de tots aquests personatges al voltant d’aquestes indústries fins a arribar a l’últim món, l’actual, on la tecnologia té un paper molt important que comença a espantar la gent, com és el cas de la presència dels drones ”.

La singularitat es desplegarà en cinc pantalles, amb continguts d’una hora aproximadament, que es podran veure simultàniament. “Són una sèrie de fulguracions narratives -diu-. La majoria d’escenes tenen diàleg i hi ha un conflicte dramàtic”. Al fragment de la instal·lació fet públic ahir, de només quatre minuts, s’hi poden veure la planta Sorigué en plana activitat, una dona que en besa una altra i dues noies en un interior, una de les quals plora en silenci. Els colors són intensos, i l’atmosfera onírica i carregada, gràcies a la postproducció digital a la qual han sigut sotmeses. “La pel·lícula parteix de l’artifici, d’aquest món que està amplificat, reverberat, fins i tot creat falsament. Em fa pensar en aquestes persones que s’han fet moltes operacions de cirurgia estètica i ja no saps ben bé si són reals o no. He volgut aplicar aquest mateix to al contingut dramàtic i espiritual de l’obra”, va explicar Serra.

Un univers barroc i heterodox

Mentre que la materialitat dels cos és un tema que fascina Serra i que forma part de les recerques que ha fet en les seves pel·lícules anteriors, treballar amb més d’una pantalla li permet fer-ho d’una manera diferent. “Sempre he buscat l’efecte barroc de les fulguracions, punts de partida i punts de fuga que desapareixen; són suggeriments. En una pel·lícula convencional, amb una sola pantalla, és més complicat, perquè no pots tenir idees que no porten enlloc. El dispositiu de les cinc pantalles simultànies m’ha permès configurar un univers barroc on aquesta coherència dramàtica, aquesta precisió, es pogués entendre d’una altra manera i amb molta més llibertat”.

L’obra d’Albert Serra representa la tercera participació de Catalunya en els Eventi Collaterali de la Biennal d’Art de Venècia, impulsada per l’Institut Ramon Llull. El pavelló català s’inaugurarà el 9 de maig i la peça es podrà veure als Cantieri Navali fins al 22 de novembre. El pressupost és de 498.000 euros i el cost de la producció ha sigut de 200.000 euros. Després de Venècia es podrà veure a Barcelona, a La Virreina, també a Suïssa i, probablement, a Medellín.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT