Alemanya es bolca en l'Any Beethoven

Berlín2020 serà l'any de Bonn... i de Beethoven: el 17 de desembre se celebraran 250 anys del naixement del compositor de la Novena simfonia. De fet, el que se sap és que aquell dia del 1770 Ludwig van Beethoven hi va ser batejat. Es manté com un misteri quan va néixer exactament. Alemanya va donar la setmana passada el tret de sortida a l'Any Beethoven: una commemoració que va començar el 16 de desembre a Bonn i que es tancarà el 18 de desembre del 2020 a la Konzerthaus de Berlín.

L'acte inaugural es va fer a l'Òpera de Bonn, ciutat a l'oest del país, a prop de Colònia, que va ser la capital de la República Federal d'Alemanya (RFA) des de la divisió del país i fins a la seva reunificació, el 1990. Per estrenar l'any del 250è aniversari, l'Orquestra Beethoven de Bonn va triar l'Obertura número 3 Leonora. És part de l'única òpera del compositor, Fidelio.

La ministra de Cultura alemanya, Monika Grütters, va destacar a l'inici de l'Any Beethoven que el compositor s'ha instrumentalitzat sovint “per demostrar la superioritat de la cultura i l'esperit alemanys en temps del nacionalsocialisme” i, abans, com a base “per al nacionalisme alemany del segle XIX”. Grütters considera que el 250è aniversari és una oportunitat de celebrar amb Beethoven algú que “amb la seva música arriba, commou, excita i uneix les persones més enllà de les fronteres”. En les paraules de la ministra s'intuïa la voluntat de la representant del govern federal alemany d'europeïtzar el compositor, allunyant-lo de qualsevol lligam nacionalista que pugui utilitzar la ultradreta alemanya, ara en auge. Era una picada d'ullet a L'oda a l'alegria, convertida en l'himne de la Unió Europea (UE) el 1985 –des del 1972 era l'himne del Consell d'Europa.

Aquestes primeres setmanes de l'Any Beethoven, als mitjans de comunicació i al carrer molts es preguntaven fins a quin punt cal dedicar un any especial a un compositor tan conegut. La Novena simfonia amb el cor de L'oda a l'alegria, Per a Elisa, la sonata Clar de lluna, la Cinquena simfonia... són obres que formen part de la quotidianitat cultural occidental. Beethoven preferia composicions de motius curts i repetitius en lloc de temes llargs. Segons els historiadors, el compositor de Bonn era un perfeccionista. Potser per això va compondre només nou simfonies, les quals retocava i repassava fins ben entrada la nit, mentre que Wolfgang A. Mozart en va escriure més de quaranta.

Precisament inspirats en l'Any Mozart, l'associació Ciutadans per Beethoven va començar a demanar el 2014 que es constituís una societat público-privada específica per organitzar l'Any Beethoven, tal com s'havia fet el 2006 amb Mozart. Dos anys més tard es va fundar la Beethoven Jubiläums GmbH. Entre el govern federal alemany, la regió del Rin del Nord - Westfàlia, a la qual pertany Bonn, el districte del Rin-Sieg i la ciutat de Bonn s'han invertit uns 25 milions d'euros per a l'Any Beethoven.

Durant tot l'any s'organitzaran milers d'actes de tota mena, posant l'èmfasi en els següents aspectes del compositor: ciutadà, artista sonor, humanista, visionari i amic de la natura. Els concerts ocupen el pilar central, però no són les úniques activitats: exposicions, tertúlies, visites guiades per Bonn i la rodalia des de la mirada de Beethoven, una festa ciutadana l'agost de l'any que ve a la seva ciutat natal, edificis i escultures il·luminats, presentacions de llibres, Beethoven per als nens, etc.

Beethoven volia arribar a molta gent. Amb aquest objectiu, el programa inclou fins a 2.500 concerts a cases privades, botigues, locals d'associacions, esglésies... Bona part d'aquests concerts privats es fan en forma de marató de dos dies com a prèvia a la inauguració oficial del dilluns 16 de desembre. “Hi vaig anar amb recel, perquè no les tenia totes d'estar escoltant durant hores només un únic concert de piano de Beethoven, per més que m'agradi la seva música”, explicava un dels assistents, Peter Sötje, a qui van convidar a un concert privat d'un afinador de pianos Steinway que va convidar a casa seva a Berlín desenes de pianistes professionals i amateurs a tocar la mateixa peça. “Em va fascinar veure com, malgrat ser la mateixa peça, cadascú la tocava de manera diferent“, deia Sötje.

Una altra proposta social dins de l'Any Beethoven és Beethoven Moves, un projecte per a l'agost de l'any que ve al voltant de la Cinquena simfonia que convida ex nens-soldats de Medellín (Colòmbia) a interpretar amb l'Orchestra Beethoven de Bonn i amb joves de Bonn la seva manera de relacionar-se amb la música, la dansa, el rap i el grafiti. No sembla, per tant, casualitat l'elecció del lema de la commemoració: "Redescobrir Beethoven". El director artístic de la societat Beethoven Jubiläum GmbH, Malte Boecker, ho comenta: "No volem més simfonies i sonates per a piano, sinó donar un context a Beethoven completament diferent”.

Més enllà d'Alemanya, els organitzadors de l'Any Beethoven portaran part de la programació a altres punts del món. La Novena simfonia, que Beethoven va compondre ja completament sord, s'ha triat per a un projecte audiovisual que mostra com ha sigut tocada amb múltiples estils i molts llocs diferents: de la Xina al Brasil, passant pel Congo i el Japó. El Beethoven Pastoral Project pretén conscienciar sobre la protecció del clima arreu. I entre el març i l'abril del 2020, un vaixell de càrrega circularà entre Bonn i Viena, perquè si Bonn serà la ciutat del 2020, Viena ho serà del 2027: la del 200è aniversari de la mort de Beethoven, el 26 de març del 1827.