America Sanchez actualitza els personatges romànics del MNAC
El dissenyador exposa els retrats que ha fet a partir dels murals del museu
Barcelona“El més curiós és que ara veig gent romànica de debò pel carrer. Semblen romànics pel seu rostre, per com parlen i per com es mouen”, explicava ahir el dissenyador i dibuixant argentí America Sanchez al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on a partir d’avui exposa una sèrie de dibuixos basats en els retrats que hi ha als murals romànics del museu. N’ha fet més de 200, i en mostra una selecció reproduïts damunt les parets d’una petita sala adjacent a la Sala Oval que solia tenir usos educatius, mentre que una altra tria dels originals està exposada en vitrines. “A les sales de la col·lecció permanent del Romànic només hi van els més grans”, diu l’artista sobre el fet que els seus treballs, reunits sota el títol America Sanchez. Retrats romànics. Tintes sobre paper, no estiguin al costat dels originals. Però sí que són un estímul per entrar a les sales d’art medieval amb uns altres ulls o tornar-hi amb més curiositat.
La fascinació d’America Sanchez pel Romànic es remunta al moment en què es va instal·lar a Barcelona, fa 50 anys, però els dibuixos els ha fet sobretot en l’últim any i mig. A més, hi ha una dona que li ha representat una font d’inspiració molt especial. Encara no la coneix en persona i espera poder-la retratar al natural. La “musa romànica per excel·lència” de l’artista és la periodista dels informatius de TV3 Agnès Marquès. De fet, Sanchez fins i tot va preguntar si la presentadora havia assistit a la nodrida presentació del seu projecte.
Els dibuixos han sorgit de les visites que Sanchez ha fet al Museu Nacional d’Art durant anys i dels apunts que ha pres davant les obres, i també de la consulta de llibres en els quals va poder admirar aquests retrats a través de reproduccions de dimensions més grans i amb més detall. “Cada vegada que vinc al museu hi trobo nous rostres, i la gran feina que he hagut de fer és el càsting -explica-. Sempre m’ha captivat el Romànic per la seva qualitat gràfica i pel color. Hi ha molts personatges diferents, però em semblen un de sol. El Romànic també és un art molt lliure: no té perspectiva i no té en compte les escales”. Pel que fa a la tria dels personatges, Sanchez reconeix que ha fet una excepció, els pantocràtors, perquè estan “massa ben fets”.
Del segle XII al XXI en un segon
“Els retrats són la identitat més forta que pot tenir un estil”, assegura l’artista, que també explica que no ha manipulat l’estructura del rostres, que li recorden “els còmics, el pop art, el grafiti i l’art brut”, però sí que s’ha permès llicències en el cromatisme. “El que em va atreure dels retrats va ser la seva simplicitat. He sigut fidel a la forma, he sigut seriós, però en el color he sortit més de mare. A més, no tinc res a veure amb l’element religiós ni amb el contingut dels murals”.
La reinterpretació que America Sanchez ha fet dels retrats es pot considerar agosarada però alhora és molt respectuosa. “És molt emocionant seguir el traçat dels pinzells d’algú que va viure fa 800 anys. És com tocar una partitura antiga”, diu. Els dibuixos estan realitzats en una sola sessió i damunt de paper del 1700, i en alguns dels dibuixos encara s’hi pot observar el text que hi ha a sota. El treball que America Sanchez està fent amb el Romànic no s’acaba amb els retrats. També treballa en les mans i els peus dels personatges i en els animals i les plantes que hi ha als murals. Té previst exposar les obres sobre aquests detalls a l’Espai Guinovart d’Agramunt. Segons el museògraf Lluís Alabern, coordinador de programes públics del MNAC, amb aquesta exposició la institució vol “acabar amb la fractura entre l’alta i la baixa cultura” i donar noves narratives a la col·lecció permanent. “El museu és un espai per a la democràcia. Som una gran biblioteca iconogràfica perquè ens utilitzin. Som un servei públic a disposició de la gent”, subratlla Alabern. Després dels dibuixos d’America Sanchez, en aquesta mateixa sala s’hi podrà veure una exposició relacionada amb el Saló del Còmic i un projecte de David Bestué resultat de la residència d’un any que l’artista ha fet en una institut.
