Els Amics de la Gent Gran també tenen pressa
BARCELONAEn un moment en què les línies vermelles de l'estat del benestar han estat superades, amb 150.000 persones de la tercera edat que viuen soles, que Amics de la Gent Gran celebri el seu vint-i-cinquè aniversari és un motiu de satisfacció extraordinari.
L'ONG va celebrar ahir l'efemèride amb una gala al Liceu que va comptar amb estrelles de l' star system català. Andreu Buenafuente era el cap de cartell amb un monòleg d'alt nivell, ironitzant amb amor sobre els vicis de la tercera edat. El meu acudit favorit el va dedicar a Eurovegas. Segons Buenafuente, l'únic motiu pel qual ell lamenta que Eurovegas no es construeixi al Llobregat és l'oportunitat que perdran els avis catalans per viatjar-hi en autobús i comentar-ne les obres. Buenafuente va fer riure de valent el públic, i potser va sorprendre més d'un amb un missatge a favor de la independència. "El president diu que no s'ha de tenir pressa. Però a algú que tingui 84 anys, no li pots dir això. O fem la independència ara, o no la fem. Aquesta serà la gala de la independència, perquè la gent gran té pressa". La cantant Lídia Pujol el va rellevar a l'escenari i també va aprofitar l'avinentesa per donar suport a les paraules de Buenafuente abans de demanar als espectadors que cantessin amb ella País petit de Lluís Llach. Lídia Pujol va introduir la peça proclamant que som "un país petit amb gent gran, tan gran com nosaltres vulguem".
Els pecats no existeixen
La companyia T de Teatre va posar en escena un conegut número seu en què quatre dones fan una nova carta als Reis d'Orient per deixar clar que el que més troben a faltar és l'amor de l'àvia. A mi, la frase que més em va cridar l'atenció és la següent: "Voldria tornar a ser petita per fer-ho tot sabent que els pecats no existeixen". Viure sense traumes ni complexes, com va demostrar Miguel Ríos, que amb 68 anys continua animant el públic amb una veu excel·lent, cançons reals i bandarres i vestit amb texans i caçadora de cuir. "Perquè som gent gran, però encara ens agrada lligar, seduir!"
Gerard Quintana i Jordi Batiste van versionar un altre cantant gran d'edat i de prestigi, Bob Dylan, que enguany celebra mig segle al peu del canó. El Tricicle va dedicar un vídeo als assistents, i un altre clàssic nostrat, Peret, va posar punt final a l'espectacle, precedit mitja hora abans per la nova rumba de Gertrudis, "un grup de joves però amb nom de senyora gran", va dir el presentador de l'acte, Albert Om.
La gala No esteu sols! a mi em va agradar, perquè Buenafuente va estar esplèndid, perquè Miguel Ríos em va meravellar i perquè vaig descobrir Gertrudis. Però sobretot va valer la pena per veure la cara de les persones de més edat entre el públic, que no deixaven de somriure. La meva parella m'havia fet cinc cèntims, una hora abans, de la feinada que ha fet Amics de la Gent Gran per donar companyia a milers d'ancians. I em va recordar una cosa dels anys en què vaig viure a la Xina: "¿Saps per què allà van tan bé i nosaltres estem com estem? Perquè a l'Àsia veneren la gent gran i nosaltres, els aparquem".
