Ana María Matute: "Els censors franquistes eren tontos"

MadridLa premi Cervantes 2010, Ana María Matute, ha anunciat que el discurs que pronunciarà dimecres serà breu. "No m'he inspirat en altres discursos o autors per escriure'l, només he buscat si n'hi havia algun de tan curtet com el meu". L'escriptora d'origen barceloní s'ha manifestat "superfeliç" tot i que llegir el discurs és una de les coses que més por li fan perquè ha exposat que als seus 86 anys no llegeix gaire bé. "Estic molt nerviosa, ho reconec", ha indicat.

Ha exposat que per culpa del premi ha deixat d'escriure uns dies però després s'hi tornarà a posar i ha descrit la feina d'un escriptor com submergir-se al mar o a la piscina i de tant en tant treure el cap un moment per tornar-lo a posar dins l'aigua. Pel que fa als discursos, ha dit que admira a molts escriptors, però prefereix no seguir cap model i ser ella mateixa, amb tots els seus defectes, però ella mateixa.

Quan li han preguntat sobre què pensava dels censors franquistes quan van prohibir un llibre seu, ha respost sense pensar-s'ho que "eren tontos, eren els nens tontos. Per començar el meu no era un llibre per a nens, no tenia res d'immoral. És un llibre cruel, tendre i ple d'amor. No es van assabentar de res. Passava molt amb els censors, no s'assabentaven de res. Decidien segons si els feia mal un peu o no".

Durant la roda de premsa que ha ofert a la Biblioteca Nacional espanyola ha respost diverses preguntes. Sobre si li agrada que aquest premi el rebin dones ha dit: "Benvingudes les dones, benvinguts els homes, benvinguts tots els escriptors" i ha afegit que li agradaria que aquest guardó el pogués rebre més gent. L'escriptora, que per la seva sordera ha tingut com a intèrpret la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, ha dit que sentia molt que l'haguessin d'ajudar per entendre les preguntes i ha agraït la "bondat" de la titular del ministeri.

Pel que fa a les facilitats tecnològiques per llegir llibres, com l'I-pad, l'escriptora ha exposat que gràcies a aquestes novetats "potser molta gent que no llegeix trobi més fàcil, més còmode, el fet de llegir", però ha reconegut que "per a mi no, a mi que em deixin amb les meves antiguitats". Ha reconegut que la primera vegada que va llegir Don Quijote de la Mancha tenia 14 anys i es va avorrir molt i no va entendre res. Uns anys més tard, però, quan va tornar a llegir el llibre la va marcar, i va ser la primera vegada que va plorar llegint un llibre "no per la mort, que porta per sí un desencant, una frustració, sinó en pensar que la vida ha estat una pèrdua de temps".