Andreu Claret, Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb 'El cònsol de Barcelona'

El llibre recupera la figura d'Antónov-Ovséienko, el diplomàtic soviètic enamorat de Catalunya

"El meu pare deia que la guerra no l'havia guanyat Franco, sinó que l'havien perdut els republicans". Andreu Claret, fill de l'exili i marcat per la guerra, s'endinsa en un període que considera fosc i poc conegut: l'any 1937. A 'El cònsol de Barcelona', premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica, recupera la figura d'Antónov-Ovséienko, el cònsol de l'URSS a Catalunya des de l'octubre del 1936 fins al setembre del 1937. El veu com un "home escindit": "Era un dels primers estalinistes i va encapçalar les tropes que van assaltar el Palau d'Hivern el 1917". Al seu costat, la seva dona juga un paper fonamental: "Ella era conscient que Stalin l'enviava a Barcelona per després liquidar-lo, tal com va passar amb molts 'spanski', russos que van ajudar el camp republicà i després els van liquidar".

Claret està fascinat per aquest personatge que va descobrir fa anys, després de llegir 'Deu dies que trasbalsaren el món', de John Reed, a més de 'Quan érem capitans', de Teresa Pàmies, i 'Falsa leyenda del Kremlin', de Josep Puigsech, alimentada amb les dades dels arxius acabats d'obrir. L'autor comenta que Ovséienko era segurament l'home més poderós de Catalunya en aquells moments, al costat del president Companys, però també va ser un dels més populars de Barcelona, ciutat que li tenia el cor robat. "De fet, ell encarnava l'únic país que va ajudar Catalunya, però també era un home amable que es va fer estimar".

L'escriptor pensa que a Catalunya s'ha escrit molt sobre la postguerra, però no tant sobre la Guerra Civil. "És com si encara ens incomodés una mica i jo mateix, que vaig ser militant del PSUC durant anys, vaig veure que no se'n parlava prou". L'any 1937, opina l'autor, va marcar la pèrdua del bàndol republicà: "Va ser un autèntic drama perquè les esquerres s'esbatussaven pels carrers de Barcelona".

'El cònsol de Barcelona' és una novel·la històrica amb algun personatge inventat, però amb una base sòlida i documentada. "El llibre parla d'un personatge que des d'un cert punt de vista es pot considerar un heroi, però alhora una víctima de les mateixes servituds històriques", assenyala M. Carme Roca, portaveu del jurat del premi. "Tot i tractar d'un personatge històric, l'argument està molt ben travat i és divertida de llegir", afegeix.

Més continguts de