ART

La natura lúdica i conceptual d’Àngels Ribé pren el Tecla Sala

Obres des dels anys 70 dialoguen amb les d’ara a ‘Sota l’Ossa Major’

La primera obra de la gran exposició que el Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat dedica a Àngels Ribé (Barcelona, 1943) és un camí fet amb pintura de color granat i una tela metàl·lica al damunt. Pot fer pensar en el drama dels refugiats a la Mediterrània, però a l’artista, que va rebre el Premio Nacional d’arts plàstiques fa un mes, no li agrada limitar les interpretacions dels seus treballs. Tampoc li agradaria que alguns dels seus treballs es relacionessin de manera directa amb l’emergència climàtica i el feminisme. “La meva pràctica artística està condicionada per la geometria, el propi cos i la natura, i per com tots tres s’imbriquen”, afirma Ribé.

“Les meves obres no estan lligades a l’actualitat -subratlla-, no provenen d’una teoria sinó d’intuïcions que modulo i a les quals dono un significat molt obert”. Tot i així, com que el comissari, David Armengol, ha seleccionat les peces exposades per posar de relleu la relació de Ribé amb la natura al llarg dels 50 anys de la seva trajectòria, sí que es pot emprendre el recorregut amb almenys una premissa: “La relació amb la natura és el que defineix d’una manera més rotunda i més essencial la seva pràctica -afirma David Armengol-. L’Àngels defuig l’activisme d’una manera directa, perquè la seva obra funciona amb una mirada oberta, i amb el que ella se sent més còmoda és amb anar a la natura com un element gairebé primitiu i ancestral, i amb com la condició humana es relaciona amb el seu entorn”.

Una degana plenament en actiu

L’exposició porta per títol Sota l’Ossa Major. Àngels Ribé i és un festí, per la diversitat de llenguatges, com el vídeo, la fotografia, la performance i l’escultura; per les obres noves i altres d’inèdites i poc vistes, i per com dialoguen treballs de diferents moments. “Per mi tot art és conceptual, i això em dona la llibertat de pensar una idea i triar el mitjà”, diu Ribé. “La base de la seva obra és molt conceptual, però té un vessant formal molt potent”, explica Armengol.

Àngels Ribé està considerada com una degana de l’art català contemporani, però tot i així no sempre ha sigut una figura molt visible. Abans del Premio Nacional va ser reconeguda en l’última edició dels Premis GAC dels galeristes catalans, i una obra seva, Laberint, és el centre d’una de les exposicions que el CaixaForum de Barcelona té en cartell, En caiguda lliure. Però Ribé no dona gaire importància a la proximitat de tots aquests reconeixements: “És el que és, no hi ha cap significat. Tot dona voltes, tot és relatiu i no té més importància”, diu l’artista.

Per a Armengol, la qüestió de la visibilitat està relacionada amb com els artistes han entrat en la història: “El que passa amb artistes amb trajectòries llargues i moments inicials molt forts és que han passat a formar part de la història de l’art. Com que els anys 70 van tenir molta rellevància en el nostre context i internacionalment, això ha fet que algunes figures no mantinguessin la visibilitat durant tota la seva trajectòria”. A més, en alguns moments Ribé va necessitar “distanciar-se de l’art”.

Armengol també subratlla el caràcter “performatiu” de l’obra d’Àngels Ribé: “Tant l’escultura com la fotografia, que són els elements que dominen a l’exposició, estan sempre llegits en una clau performativa. Tot són accions que l’Àngels realitza amb el material, la imatge i el temps. Tot és temps”.

El títol de l’exposició prové de la novel·la de Sergiusz Piasecki L’enamorat de l’Ossa Major, i una de les obres evoca l’escriptora escocesa Nan Shepherd. Tot i així, Ribé defuig les etiquetes de literata i cinèfila, i alguns treballs revelen el seu vessant més lúdic, com els paisatges realitzats amb trossos de vidre clavats en un totxo, com els que s’acostumen a trobar pels carrers per evitar que algú entri en un solar, o també el conjunt de retrats de pedres que, pel respecte per la natura que desprenen i el seu caràcter sorprenent, poden evocar un quadre primerenc de Joan Miró.

  • Etiquetes