ART
Cultura 22/03/2018

Antoni Llena es conjura per ser un acadèmic “iconoclasta”

L'artista ingressa a la Reial Acadèmia de Sant Jordi

Antoni Ribas Tur
3 min
Antoni Llena va reivindicar amb el seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi un art impactant i que no vol transmetre missatges.

BarcelonaÉs difícil imaginar dues obres més als antípodes que el retrat de la reina Maria Cristina que presideix el saló d’actes de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i un dels humils dibuixos d’Antoni Llena. La seva discreció tampoc no acaba d’encaixar amb un acte solemne com el de ser investit acadèmic de la institució. Només va ser una aparença: el seu discurs va donar tot el sentit al reconeixement que li fa l’acadèmia. Gairebé al final, com si agafés distància, es va definir com “un acadèmic iconoclasta” i va dir que amb l’acceptació potser es feia “un complot” per portar-se la contrària. Amb les paraules de Llena es podria fer un llibre d’aforismes amb citacions com aquesta: “L’art que no atura el temps foragita el coneixement en la mesura que no permet que esdevingui experiència”. I dues més: “El veritable artista sap que avançant guanya, però també que pel camí es perden coses substancioses”; “L’artista que no apunta a l’ànima de l’espectador erra el tret!” I, per tot això, l’art “ens pot fer sentir papallones a la panxa, fer-nos doblegar les cames, fer-nos caure de genolls”.

L’únic moment cerimoniós va ser quan el músic Albert Guinovart i el dissenyador Enric Satué van anar a buscar Llena, que era fora de la sala, per començar l’acte. Però, tot i així, l’ambient traspuava companyonia. Entre la quinzena d’acadèmics que van presidir l’acte hi havia la directora del Museu del Disseny, Pilar Vélez; la historiadora Mireia Freixa; l’arquitecte Jordi Bonet; el mecenes Antoni Vila Casas, i l’historiador Francesc Fontbona. Llena també va estar acompanyat per professionals del sector com ara la directora de la col·lecció del Macba, Antònia Maria Perelló, i la cap de projectes de la Fundació Joan Miró, Martina Millà; l’escriptor i artista Narcís Comadira, i els arquitectes Beth Galí i Oriol Bohigas. Com va explicar el president de la Reial Acadèmia, Joan Antoni Solans, Antoni Llena ocupa el lloc que va deixar Josep Maria Subirachs. També rep la seva medalla, que abans havien portat Josep Clarà i Joan Rebull. “Antoni Llena ens pot portar anàlisi crítica i nous camins”, va dir Solans per cloure l’acte.

En el seu discurs Antoni Llena va parlar de “l’acceleració” de l’art al llarg del XIX i va subratllar que la distància entre el quadre de Jacques-Louis David i Blanc sobre blanc, de Malèvitx, és molt més gran que el segle que els separa. També va invocar Duchamp i va recordar l’impacte que li va produir la gran exposició de Picasso al Grand Palais l’any 1966: “La impressió que em va fer va ser tan intensa que va anar de poc que no caigués a terra fulminat. Des de llavors sé que la bona pintura mai no s’ha de mirar de cara, sinó de reüll”.

L’acadèmic encarregat de respondre al discurs de Llena va ser l’historiador i crític Daniel Giralt-Miracle, que va començar la seva intervenció afirmant que és “un artista difícil de definir”. “Ell diu que és pintor -va explicar Giralt-, però és un pintor que també fa escultures i instal·lacions i és un extraordinari escriptor”. Tot i així, no va obviar els reptes que Antoni Llena ha hagut de superar al llarg dels anys: “La seva carrera és el resultat d’impulsos i trencaments produïts per una exigència extrema”.

stats