Publicitat
Publicitat

Antonio, estimat

Avui és el primer diumenge de primavera i jo estic amb l'Evelyn i uns amics del teatre dinant en un restaurant de Barcelona que conté certa semblança amb aquell on ens vas convidar a dinar el primer dia que ens vàrem conèixer personalment, quan érem a Madrid per estrenar Revés , aquell espectacle basat en el teu conte. Això és el que he pensat tot d'una quan hem entrat al restaurant asiàtic: aquest lloc s'assembla molt a aquell de Madrid on dinàrem amb en Tabucchi per primera vegada.

En aquella ocasió, tu et vas entestar a aparèixer com un fantasma amb tendència a les sorpreses. Jo t'havia avisat per telèfon sobre els dies de representacions a Madrid i tu em vas dir que, bé, que ja veuríem. Aleshores, d'amagat, vas trucar a Carlos Gumpert i li vares dir: "Tu compra les entrades per a tal dia i no els diguis res. Junts veurem la representació i, aleshores, en el moment dels aplaudiments, jo apareixeré de dins la fosca i em reuniré amb ells a l'escenari". En Carlos va dir-te que ens donaries un ensurt de mort, i tu li vares dir que no, que no, que nosaltres entendríem que tot estava relacionat amb Revés .

Avui és el primer diumenge de primavera i jo estic amb l'Evelyn i uns amics del teatre dinant en un restaurant de Barcelona que conté certa semblança amb aquell on ens vas convidar a dinar el primer dia que ens vàrem conèixer personalment. I en aquest moment em truca un periodista. Atenc la trucada perquè intueixo que es tracta d'algú que vol acudir a la representació d'aquesta tarda al teatre, que va a càrrec dels companys amb qui dino a plaer. "Sí?", despenjo. "Hola, sóc el senyor tal i et truco per dir-te, encara que potser ja ho saps, que ha mort Antonio Tabucchi. I et trucava per si et semblaria bé tal i tal…"

De cop, em fallen les forces, sento una mica de mareig en recórrer amb la vista els detalls del restaurant. Sento que l'Evelyn m'agafa la mà i que els meus companys m'observen amb estranyesa. Què passa? Diuen que en Tabucchi ha mort. No és possible! I mentre les paraules "no és possible" fan voltes dins el meu cap, com un ressò a la fi del món, m'adono que, com sempre, com tu ens has ensenyat, som davant una situació real fora d'allò que és real. Que som davant el Revés final d'Antonio Tabucchi. I mentre provo de contenir la tremolor i les inevitables llàgrimes, acudeixen a la meva ment, amb la veracitat d'una font, les consignes tabucchianes amb què he pogut sobreviure als meus dies i amb què tracto de desxifrar aquest últim envit del teu Revés . Comprenc que es tracta del final de la teva obra. És a dir, d'aquell moment de tot gran poeta, en què el seu treball començarà a créixer dins nostre, a enfortir-se i a multiplicar-se. Serà ara quan tots aquells que odien l'home hauran de sumar a la ja temible llista de Shakespeare, Pessoa, Txèkhov, Maiakovski, etc., l'impertorbable Tabucchi, les obres del qual s'alçaran com a infinits d'aliment per a l'home, que ressorgirà de les seves cendres per reconstruir-se amb les partícules que tots els Tabucchis ens enviaran des dels seus revessos.

Mestre, ens has deixat orfes. Però compta amb nosaltres.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT