BARCELONAFa més de cent anys, el 1908, l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch va convèncer la Junta de Museus de Barcelona perquè adquirís els terrenys de l'actual Museu Arqueològic d'Empúries. Des d'aleshores pràcticament no s'hi ha parat d'excavar i cada any s'hi han fet importants troballes. L'última han estat dues tabaernae -el nom que els romans donaven als comerços- a tocar de les termes públiques de la ciutat romana.
L'excavació, en la qual han participat 30 arqueòlegs d'arreu del món, ha localitzat gran varietat de ploms que servien per fixar les xarxes al fons del mar i hams de grans dimensions que s'utilitzaven per a la pesca. Unes eines que fan pensar que la tabernae es tractaria d'un comerç dedicat a la venda de peix, regentat per un pescador. Al subsòl també s'hi ha descobert un fragment de labrum (la pica que s'utilitzava a les termes) amb una inscripció. A l'altra tabernae s'hi han trobat ganivets, un petit podall de podar vinyes, més de 25 monedes romanes i dos grans dolia -recipients que servien per emmagatzemar el vi- encastats a terra.
Una de les grans descobertes de l'any passat van ser dues necròpolis amb gairebé un centenar de cossos i rics aixovars funeraris. Entre les tombes s'hi va trobar una nina amb braços i cames articulades, que actualment està exposada al museu d'Empúries.
L'aixovar de la necròpolis romana (de la segona meitat del segle II dC) estava format per una arracada d'or, un collar amb dents d'or i de pasta de vidre blau, un anell de pedra, un feix d'agulles de cap d'os, una capsa de fusta i una ampolla de vidre que contenia perfum. L'altra necròpolis d'època grega (segles V-III aC) també presentava rics aixovars. Les tombes estaven en el seu estat original i han permès estudiar les patologies i les afinitats genètiques del grup enterrat.
