'Après la pluie', l'obra de Sergi Belbel que ja es pot veure a la Comédie Française de París
Escrita el 1992, ha estat representada en 35 països
ParísEl dramaturg Sergi Belbel (1963, Terrassa) porta el teatre català per primera vegada a la Comédie Française de París amb l'obra 'Després de la pluja', estrenada ara en francès amb el títol d''Après la pluie'. El muntatge, dirigit per Lilo Baur, es podrà veure fins al 7 de gener.
El poder, la solitud, l'enveja i les frustracions, entre altres temes, es troben en aquest treball de Belbel, escrit en català el 1992 en una "època brillant". A 'Després de la pluja' s'expliquen tres dies en la vida d'una oficina on els treballadors, després d'aprovar-se una llei per prohibir el tabac als espais públics, es desesperen per pujar a fumar a la terrassa d'un edifici, una excusa i un espai perfectes per abordar les relacions de jerarquia, l'ambició, la ignorància o la gelosia.
Humor i patetisme al "teatre de la memòria"
'Després de la pluja' va néixer a partir d'una constatació de Belbel, que va adonar-se "que patètic que és veure gent fumant d'amagat en un lloc on no podia fer-ho", assenyala l'autor. Belbel embolica els "drames" de la vida amb un humor absurd i una mica boig, allunyat de tota frivolitat.
Al cap de més de dues dècades de ser publicada, 'Després de la pluja' aconsegueix evocar també l'actual agitació de Catalunya, una situació que "de cap manera" s'imaginava Belbel. "És una lluita de poder que crea molta angoixa", opina l'escriptor sobre la crisi política a Catalunya i Espanya.
Belbel ha destacat poder "representar" els seus companys de l'escena catalana a la Comédie Française, el primer teatre estatal d'Europa, que ha qualificat de "teatre de la memòria".
Un premi Molière a la millor comèdia el 1999 i la seva representació en més de 35 països avalen 'Després de la pluja', portada als escenaris en aquesta ocasió per la directora i actriu suïssa Lilo Baur. "És una obra que parla de la solitud, del buit, de la pèrdua, de com ens aferrem a les banalitats de la vida", diu. "Parla d'un món com el d'avui, en què constantment se'ns demanen tantes coses com als personatges de l'obra, que només necessiten sentir-se segurs, necessiten saber que són estimats".
