Cultura 06/10/2019

Ara Malikian conjura els seus dimonis amb humor al Palau Sant Jordi

El violinista armeni va fer riure i xalar el públic dissabte, en l'inici de la gira 'Royal Garage'

Valèria Gaillard
2 min
Ara Malikian  al Palau Sant Jordi en el concert de presentació del seu àlbum 'Royal Garage'

BarcelonaUn piano amenaçador, uns crits de violí com sirenes antiaèries que dibuixen un Guernica i la projecció del breu documental Una vida entre las cuerdas feien augurar de bon principi un concert dur, marcat per la guerra i la desolació d’aquest músic armeni que ha patit en pròpia pell la misèria de ser refugiat a Europa, membre d’un poble que ha estat víctima d’un genocidi. Però tot el contrari. Ara Malikian –rínxols desbocats, pit nu i armat amb el seu violí prodigiós–, va conjurar els seus dimonis amb humor i anècdotes hilarants.

En el primer xou de la gira per presentar l’àlbum Royal Garage (Concert Music, 2019) l'artista va viatjar pels garatges on ha tocat al llarg de la seva vida, començant per aquell refugi on, amb 6 anys, el seu pare va aconseguir arrossegar-lo per protegir-lo de les bombes que queien sobre Beirut. “El meu pare, que era viola, em va dir que hi trobaríem els Beatles i vaig baixar buscant el John i el Paul; no els vaig trobar, però vam acabar fent música amb la meva àvia i el meu oncle amb instruments que no puc ni descriure!”, va dir.

Més amb sornegueria que amb nostàlgia, doncs, Malikian va rascar del seu Alfredo Ravioli (nom amb què va batejar el seu trunyo de violí quan els seus companys de carrera fardaven de Stradivarius) en un reguitzell de temes variats –rock, reggae, milonga, clàssica...– extraient del seu instrument un magma de passió i sentiment. Humil, divertit, honest, Malikian va demostrar que la lesió que ha patit a l’espatlla no l’ha afectat a l’hora de tocar, però sí que ha adquirit una maduresa que s’empelta d’un missatge fort de conscienciació humanitària.

stats