ART
Cultura 23/02/2018

Arco es disculpa, però no mostra l’obra de Sierra

Tatxo Benet cedeix la peça al Museu de Lleida perquè ompli el buit que van deixar les obres de Sixena

Antoni Ribas Tur
5 min
Arco es disculpa, però no mostra l’obra de Sierra

BarcelonaMàquines cara a cara amb unes altres màquines, com si poguessin parlar entre elles: la segona jornada d’Arco va arrencar amb diverses càmeres apostades al davant de les imatges de maquinària i eines antigues de Thomas Ruff que la tarda anterior havien substituït la polèmica obra de Santiago Sierra Presos polítics espanyols contemporanis a l’estand d’Helga de Alvear. Mentrestant, el president d’Ifema, Clemente González Soler, que en va demanar la retirada a la galerista, i altres autoritats esperaven l’arribada dels reis per inaugurar oficialment la fira. En aquesta ocasió Felip VI i Letícia no van entrar per la porta principal del pavelló 7, on dona l’estand d’Helga de Alvear, sinó per la part posterior.

El director d’Arco, Carlos Urroz, anava amunt i avall i responia amb un “Ho estan arreglant” quan els mitjans li preguntaven sobre el terrabastall de la censura de l’obra de Sierra. Aleshores va córrer el rumor que tornarien a penjar els 24 retrats de l’obra de Sierra, però la solució va consistir en un comunicat d’Ifema que va quedar a mitges: “Bla, bla, bla”, va afirmar De Alvear quan en va conèixer el contingut. El president d’Ifema li demanava disculpes públicament -ja ho havia fet en privat i ella les va acceptar públicament-, però no li proposava que tornés a penjar Presos polítics espanyols contemporanis. En senyal de protesta, l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, no va assistir a la inauguració oficial de la fira.

No admetre que és censura

“Lamentem i demanem sinceres disculpes davant la controvèrsia que s’ha produït a conseqüència de la petició a una galeria per la retirada d’una obra, que en cap cas perseguia exercir cap censura a la creació, encara que la percepció pública hagi sigut aquesta. No va haver-hi mala fe en aquesta acció, i acceptem les crítiques rebudes i comprenem que hem d’evitar en el futur qualsevol circumstància d’aquesta naturalesa”, deia González Soler en el comunicat, després de recordar que la potestat d’intervenir en els continguts d’Arco la té el seu comitè i no la junta rectora d’Ifema.

Abans de rebre el comunicat, que novament rebrega la lògica per no admetre que tot plegat era un atac a la llibertat d’expressió, De Alvear havia lamentat l’extrem al qual havia arribat la situació: “Tots plegats hem fet el ridícul, jo la primera. L’únic que ha guanyat és el director de la fira, Carlos Urroz, perquè estava en contra de retirar l’obra des del primer moment”, va dir la galerista. Però un altre cop es tornava a produir el joc d’eludir responsabilitats que ha caracteritzat aquesta polèmica: Ifema no va imposar la retirada, sinó que la va suggerir, i la galerista la va acceptar i estava disposada a tornar-la a penjar si Ifema l’hi demanava i s’encarregava de tornar-la a penjar.

Fora d’aquest estira-i-arronsa en públic, estava previst que Ifema li proposés personalment si volia recuperar l’obra. “M’és igual si la peça torna a estar penjada, perquè ja està venuda”, va afirmar De Alvear. “L’obra ja ha donat el joc que havia de donar”, va dir un galerista de la casa, Alberto Gallardo, intentant aturar la polèmica i protegir De Alvear. El que no tenia aturador eren les vendes de la publicació de l’obra:ahir al matí n’havien venut 250.

Pel que fa al comprador de la peça, l’empresari lleidatà i soci de Mediapro Tatxo Benet, De Alvear només havia sabut que es tractava d’“un català”. Si la retirada per raons polítiques de Presos polítics espanyols contemporanis va ser fulminant, la reacció de Benet va ser igualment ràpida i ahir mateix va expressar la seva voluntat que l’obra s’exposi al Museu de Lleida, al buit que van deixar les obres del monestir de Sixena que van ser traslladades a l’Aragó l’11 de desembre. En paral·lel, l’Institut d’Estudis Ilerdencs també es va oferir a acollir-la. “Vull que l’obra de Sierra ocupi el lloc de les peces traslladades a Sixena del Museu de Lleida”, va afirmar Benet a l’ARA, a més de recordar que la retirada de les 44 peces el va “afectar molt”. L’empresari ha tingut converses amb els tècnics del museu per exposar l’obra de Sierra, i l’equipament ha rebut la proposta amb els braços oberts. Perquè es faci efectiva, però, caldrà que el Patronat del Museu de Lleida ho aprovi. En un comunicat, el Museu de Lleida va confirmar que ja hi ha hagut converses amb Benet per exhibir les peces i que estan estudiant el lloc on instal·lar-les: o a l’Espai 0, on habitualment es presenten les últimes adquisicions i obres contemporànies, o a la sala d’exposicions temporals.

Benet també explica que li agradaria que després de Lleida l’obra passi per Barcelona, d’on ha rebut alguna proposta. “Volem que es pugui veure al màxim de llocs possibles. Entre els municipis que s’han ofert a acollir-la hi ha Girona i Vic, així com localitats de fora de Catalunya. Sobre on s’ubicarà l’obra a llarg termini, Benet encara no ho ha decidit. L’empresari cedeix l’obra perquè creu que la ciutadana té dret a veure-la. “Quan es fa una censura com aquesta, el primer afectat és l’artista. Però el segon perjudicat és la ciutadania, que no pot veure l’obra que l’artista ha fet per ser mostrada. La meva obligació és fer el que s’ha intentat impedir amb la censura d’Arco”, diu Benet.

Malestar a les galeries catalanes

“La censura em sembla molt greu, però em sembla més greu que hi hagi presos polítics -deia ahir Àlex Nogueras, de la galeria Nogueras Blanchard, amb seus a Barcelona i Madrid-. Helga de Alvear és una dona que no té pèls a la llengua, no crec que puguis pressionar-la ni condicionar-la massa. Crec que si hi ha hagut un encaix o un acord, ha sigut per protegir Carlos Urroz, que va dirigir la seva galeria durant vuit anys”.

En altres edicions de la fira els reis van passar pel seu estand, però aquest any Nogueras va declinar la sol·licitud dels responsables de protocol d’Ifema, després que els monarques expressessin la voluntat de passar per algunes galeries catalanes durant el recorregut inaugural. “Només per fer-se la foto, no”, subratlla Nogueras. No és l’únic galerista català que ha preferit no rebre els reis arran de les tensions generades per l’article 155, tot i que la seva aplicació va servir perquè desapareguessin les amenaces de boicot que havien rebut a les xarxes socials quan es van sumar a la condemna de la violència policial de l’1-O que va fer el món de la cultura catalana.

“Els galeristes sempre han tingut la responsabilitat de protegir i difondre les obres, i la resposta d’Helga de Alvear ha sigut desafortunada”, lamenta el galerista Carles Taché. “Arco no és casa del president d’Ifema -afegeix-, sinó de cadascun dels galeristes, el seu consolat i la seva ambaixada, on podem fer el que creiem que és més convenient”. Taché va viure un cas conflictiu a Arco el 1994 amb una obra de Jordi Benito que incloïa una àliga imperial dissecada que havia comprat a un taxidermista. Amb tot, com que era una espècie protegida, l’Institut per a la Conservació de la Natura (ICONA) el va denunciar i la Guàrdia Civil es va emportar l’obra. Abans li havia fet una foto amb una Polaroid, i hi va exposar la foto en comptes de l’obra. “Sempre hem vist polèmiques i, si el futur és el que estem construint ara, amb la desaparició de l’obra de Sierra estem creant un mal futur”, conclou Taché.

stats