Arctic Monkeys i el relleu generacional al Primavera Sound
Els de Sheffield tanquen una edició amb molt de rap, noves músiques urbanes i accent francès
BarcelonaDissabte, hora punta, Lorde s’acomiada del públic mentre la multitud s’amuntega a Mórdor per veure el que probablement és el grup de rock més emblemàtic del que portem de segle XXI. Els Arctic Monkeys comencen Four out of five, un dels temes del seu nou disc, Tranquility Base Hotel & Casino (2018), polèmic perquè canvia els riffscontagiosos i els ritmes de ball per mitjos temps d’instrumentació més delicada. Cap problema, perquè quan ataquen Brianstorm o I bet you look good on the dancefloor el públic salta com activat per un mecanisme. A Alex Turner li ha tocat navegar entre dues aigües, però al final la gent és qui mana i s’acaben celebrant més els hits de tota la vida que no pas les subtileses de l’últim disc. Un indici del relleu generacional que comença a albirar-se a l’horitzó.
Mil·lennials adults
Arctic Monkeys, Beach House, Father John Misty, The National
Són molts els grups formats a la primera dècada del 2000 que comencen a tenir més fusta de clàssic que no pas de nova fornada. En aquest Primavera Sound ho hem vist amb els Arctic Monkeys, però també amb el dream pop atemporal de Beach House o amb la música reflexiva i adulta de Father John Misty i The National. Els hipsters s’han fet grans, han tingut fills i han consolidat el seu propi cànon.
Clàssics incontestables
Nick Cave, Björk
Esclar que, de clàssics, n’hi ha de molt anteriors. En el cas de Nick Cave, amb una trajectòria de gairebé quatre dècades, és indiscutible; però és que no fa tant de temps que encara situàvem Björk a l’avantguarda de la música. Ara que l’electrònica i l’experimentació s’han empeltat en gairebé tot el que sona, Björk és tan clàssica com Nick Cave. Tant l’una com l’altre van oferir concerts dignes de la seva condició d’artistes majúsculs amb universos propis únics i irrepetibles.
El pop que ve
Lorde, Haim
Després dels clàssics i els nous clàssics, hi ha els artistes del moment, aquells que encara tenen més present i futur que no pas passat. És el cas de Lorde, que dissabte es va reivindicar amb un pop sensible i enlluernador capaç de connectar amb un gran espectre de públic; un valor que també tenen les californianes Haim, que, amb un estil molt més desenfadat, van defensar un repertori de melodies imbatibles inspirades en dècades passades.
L’ombra de Gainsbourg
Jane Birkin, Charlotte Gainsbourg
L’ombra allargada de Serge Gainsbourg va planar per damunt d’aquesta edició del Primavera Sound de la mà de Jane Birkin i de Charlotte Gainsbourg, i això va posar un contrapunt francòfon a un festival amb una evident anglofília. Amb orquestra simfònica o sintetitzadors, hi ha pop més enllà dels EUA o el Regne Unit.
El nou rap
Vince Staples, Tyler, the Creator, A$AP Rocky
Migos, una de les grans apostes del festival d’enguany, no van poder actuar en el que hauria pogut ser l’edició amb més presència de hip-hop del nou mil·lenni, però és que a banda del grup de trap més popular del moment, el Fòrum va ser testimoni del domini del micròfon i l’escena de tres de les joves estrelles més grans del rap actual: Vince Staples, Tyler, the Creator i A$AP Rocky.
Noves músiques urbanes
Yung Beef, C. Tangana, Bad Gyal
El trap, el reggaeton i el dancehall són les músiques més seguides pels adolescentsm i el Primavera Sound no ha volgut quedar-se’n al marge i ha programat tres dels grans noms d’aquest fenomen a l’estat espanyol. Un assalt en tota regla a un festival on fins ara han manat sempre les guitarres.
El planter
Núria Graham, Za!, Maria Arnal & Marcel Bagés
Una de les tasques pendents del Primavera Sound és creure’s més que és un festival de Barcelona i aprofitar la plataforma per ajudar a exportar el talent d’aquí. La selecció d’artistes catalans és sempre impecable -enguany amb noms com Núria Graham, Maria Arnal & Marcel Bagés o Za!, entre d’altres- però falta programar-los en horaris i escenaris amb més visibilitat. Que els guiris se’n tornin a casa havent descobert tres o quatre grups d’aquí.
L’ADN dels 90
Los Planetas, Breeders, Slowdive, Spiritualized
El concert imprevist de Los Planetas -per la baixa de Migos- tenia pur ADN Primavera Sound, un festival que va néixer amb una gran sensibilitat pel noise pop i el shoegaze dels 90 i que enguany ha mantingut la seva quota de nostàlgia per l’última dècada del segle XX amb grups com The Breeders, Slowdive, Spiritualized o Ride.
‘Operación Triunfo’
Amaia i Alfred amb Nick Cave
Ha sigut més aviat anecdòtic, però aquesta edició també serà recordada per la presència d’Amaia i Alfred d’Operación Triunfo. La primera en una actuació sorpresa fent versions amb The Free Fall Band; i el segon va pujar a l’escenari de Nick Cave i va compartir uns instants amb el seu ídol davant de tothom.
Consciència social
Censura, feminisme, refugiats
Al Primavera Pro es va parlar de llibertat d’expressió amb el raper Elgio i es va premiar l’associació Mujeres de la Industria de la Música. Casa Nostra Casa Vostra també va ser al festival amb una pancarta per no oblidar les persones que moren al Mediterrani mentre intenten entrar a Europa.