'David amb el cap de Goliat': surt a la llum una nova obra autògrafa d'Artemisia Gentileschi

BarcelonaL'exposició que la National Gallery de Londres dedicarà a Artemisia Gentileschi (Roma, 1593-Nàpols,1654) a partir del 4 d'abril inclourà descobertes sucoses: es podran veure per primera vegada al Regne Unit les cartes personals de l'artista que van ser trobades fa pocs mesos i, sobretot, inclourà una pintura, David amb el cap de Goliat, l'autoria de la qual va ser confirmada fa poques setmanes, després que els restauradors van trobar la signatura de l'artista a l'espasa del personatge protagonista. El quadre va estar desaparegut durant quatre segles, i la història d'aquesta atribució es remunta la dècada de 1970, quan el quadre va sortir a subhasta atribuït erròniament a Giovanni Francesco Guerrieri.

Com expliquen al taller de restauració on van intervenir David amb el cap de Goliat, el Simon Gillespie Studio, l'error es devia a les repintades que cobrien una gran part de la superfície del quadre. Tot i així, l'historiador de l'art Gianni Papi hi va reconèixer la mà d'Artemisia Gentileschi, malgrat que només va veure el quadre en una fotografia en blanc i negre, i l'hi va atribuir en un article publicat el 1996. El quadre va tornar a sortir a la venda el 2018, atribuït primer a l'escola de Caravaggio i pocs dies després a Gentileschi. I el comprador, un col·leccionista britànic, el va portar al Simon Gillespie Studio perquè el restauressin.

David amb el cap de Goliat és la primera obra d'Artemisia Gentileschi que han restaurat al taller de Simon Gillespie. "Ha sigut una oportunitat fantàstica treballar en aquesta pintura i estudiar amb profunditat la tècnica d'una artista tan important i alhora encara menystinguda", afirma Simon Gillespie. "Trobar la signatura durant el procés de retirar les repintades va ser un moment increïble –explica–. Aquesta descoberta subratlla la importància de la conservació de les obres d'art per donar suport a les argumentacions dels historiadors de l'art".

La importància de la descoberta és doble, perquè, a més d'afegir una nova obra al catàleg d'Artemisia Gentileschi, aquest David amb el cap de Goliat és l'única peça coneguda de les tres versions que va fer d'aquest tema. Abans d'aquesta descoberta, el Simon Gillespie Studio n'havia fet d'altres grans artistes antics com Ticià, Rubens, Van Dyck, Botticelli i Peter Brueghel el Jove. Quan David amb el cap de Goliat va arribar al taller de Simon Gillespie, van diagnosticar que la capa pictòrica estava en bones condicions però que hi havia danys, probablement durant alguna neteja, en algunes parts, com la màniga blanca a la part central del quadre. També que els colors havien envellit al llarg dels anys i s'havien tornat més transparents, fins al punt que són visibles uns pentimenti a prop del colze, i que el quadre estava recobert d'una gruixuda capa d'un vernís lluent.

Després de la restauració es creu que David amb el cap de Goliat és una de les fites de la seva última etapa. El daten cap a l'any 1639 i creuen que Artemisia Gentileschi la va realitzar o la va acabar durant la breu estada que va fer a Londres entre els anys 1638 i 1640 com a assistent del seu pare, Orazio Gentileschi, que havia rebut un encàrrec del rei per pintar un fris al palau de la reina a Greenwich. Gràcies a la documentació conservada, se sap que va pertànyer al rei Carles I i que va ser considerat per l'historiador de l'art i escriptor britànic Horace Walpole del segle XVIII com "la pintura més bonica" d'Artemisia Gentileschi d'entre les que tenia el monarca.

L'historiador de l'art Gianni Papi ha tornat a estudiar la pintura després de la restauració i ha publicat els resultats de l'estudi al número de març de The Burlington Magazine. L'expert explica que se n'ha recuperat la paleta cromàtica, cosa que es pot observar en la brillantor del cel i l'ocre daurat de la capa. També que la signatura incloïa l'any en què Artemisia Gentileschi el va pintar, però que només es conserven els dos primers números de la data.

Una altra descoberta recent, 'Lucrècia'

La confirmació de l'autoria de David amb el cap de Goliat arriba pocs mesos després que la casa de subhastes francesa Artcurial tragués a la venda un altra obra redescoberta d'Artemisia Gentileschi, Lucrècia, que va ser adjudicada per 4,7 milions d'euros. La vida personal d'aquesta artista ha contribuït també a l'interès per la seva figura. L'exposició de la National Gallery inclourà unes trenta obres, entre les quals hi ha un autoretrat d'Artemisia que van comprar el 2018 per 4 milions d'euros, i unes cartes amoroses de l'artista. Segons un article aparegut al Times, les cartes estan datades entre els anys 1618 i 1620, van ser descobertes en una col·lecció privada el 2011 i s'han transcrit per a l'exposició. Segons la comissària de l'exposició de la National Gallery, Letizia Treves, són un document extraordinari i evoquen "la passió i la gelosia" d'Artemisia Gentileschi cap a un oficial florentí anomenat Francesco Maria Maringhi. També el dol per la mort d'un fill de quatre anys i les vicissituds de portar un negoci i amb el seu marit, un pintor florentí menor, Pierantonio di Vincenzo Stiattesi.

Com que abans de casar-se Gentileschi va ser violada per un col·laborador del pare i va ser torturada durant les seves declaracions, s'ha convertit en una icona feminista, cosa que ha comportat que la seva biografia s'imposés a la valoració històrico-artística de la seva obra. "Al mercat li interessa el producte Gentileschi perquè es 100% emocional i emocionant. Els seus quadres són el menys important", diu l'historiador de l'art i periodista Peio H. Riaño al llibre Las invisibles. ¿Por qué el Museo del Prado ignora a las mujeres? (Editorial Capitán Swing), que recorda que al Prado tenen l'obra d'Artemisia Gentileschi Naixement de sant Joan Baptista. "La seva marca és, per al mercat, molt més potent que el seu producte: representa la dona indestructible, que no es deixa vèncer pel maltractament i que es dedica a venjar-se en cadascun dels quadres d'aquell menyspreable Agostino Tassi, el mestre a qui el pare de la jove havia confiat la seva educació en el negoci familiar i que acaba violant-la [...] El mite d'Artemisia –diu Riaño– fidelitza més que el seu art, perquè en la indústria de l'experiència el que ven més és l'estat d'ànim". Precisament, el tema de David amb el cap de Goliat pot tenir una lectura feminista com la que s'ha donat a una de les seves obres més cèlebres, Judit decapitant Holofernes.