L'Arts Santa Mònica resumeix tot el que ha passat en la dansa a Catalunya des dels anys 60 en una exposició

BarcelonaLa instal·lació audiovisual 'De cos present', del cineasta Isaki Lacuesta, és l'eix central al voltant del qual pivota l'exposició 'Arts del Moviment. Dansa a Catalunya (1966-2012)', que s'exhibirà des de demà fins al 26 de gener al centre Arts Santa Mònica de Barcelona. L'exposició recupera la memòria recent de l'art efímer de la dansa a totes les seves variants en el període en què es considera que existeix la gran ebullició de les arts del moviment a Catalunya i que va propiciar un fructífer contacte amb altres disciplines artístiques.

Bàrbara Raubert, comissària de la mostra amb Joaquim Noguero, ha justificat l'inici cronològic de l'exposició: "Encara que inicialment volíem a començar amb la democràcia, vam decidir finalment elegir 1966 com a punt de partida, perquè va ser l'any en el qual es va dur a terme l'acció-espectacle 'Suite Bufa' de Joan Brossa i Mestres Quadreny, amb Carles Santos, Anna Ricci i la ballarina Terri Mestres". Es tracta, afegeix Raubert, de la primera obra catalana de "gran radicalitat i rigor", que representava la ruptura amb el que se suposava que havia de fer cada actor de l'escena, i a més no es va fer en un teatre, sinó a La Ricarda, un espai racionalista i d'avantguarda. En el cas de la dansa, subratlla la comissaria, "s'ha mantingut fins al segle XXI aquest esperit de buscar noves vies, i des d'aleshores van entrar a Catalunya les principals corrents contemporànies de la dansa del segle XX".

Amb una presència central del cos, l'exposició s'estructura en quatre àmbits temàtics que corresponen a parts de l'anatomia humana essencials per desenvolupar la dansa: peus (els primers passos), tronc (la matriu contemporània de la dansa catalana), cares (els que ballen) i mans (l'encaix de les arts). Al llarg del recorregut es posa èmfasi en les figures històriques, els mestres i les escoles, els estils i els mètodes, els tallers i els espais d'exhibició, així com en les individualitats i els grups de forma transversal. Obres de Clarà, Picasso, Clavé, Ponç, Brossa, Perejaume, Catany, Català-Roca o Ros-Ribas il·lustren també la interrelació de la dansa amb altres arts.

El cor de l'exposició és una instal·lació de projeccions simultànies en el claustre de l'Arts Santa Mònica signada per Isaki Lacuesta, qui ha creat "un cos de ball virtual" a partir del sol de set coreògrafs intèrprets representatius de la dansa catalana actual: Cesc Gelabert, Àngels Margarit, María Muñoz, Sol Picó, Andrés Corchero, Thomas Noone i Marta Carrasco, que donen la benvinguda al públic.

Per al conseller de Cultura, Ferran Mascarell, aquesta exposició és "important i oportuna", perquè mostra "els orígens, l'arqueologia del sector de la dansa i ens proporciona un mapa de la realitat del sector com no s'havia fet mai". Servirà a més, ha afegit Mascarell, per a "les decisions que s'hagin d'adoptar, tant des de dins del sector com per part de les administracions públiques".