Publicitat
Publicitat

MÚSICA POPULAR

Augusto Algueró mor als 76 anys

Les cançons d'Augusto Algueró, nascut a Barcelona l'any 1934, són un testimoni fidel de l'essència naïf de l'Espanya dels anys cinquanta i la tímida obertura dels seixanta

Parlar d'Augusto Algueró se'ns emporta ràpidament cap aquells anys seixanta de " luz y de color" en què una preadolescent Marisol entonava, amb entusiasme encomanadís, Tómbola. O ens remet, una mica més tard, a Concha Velasco recriminant al seu amor no correspost que es busqués una "Chica yé yé" (" con el pelo alborotado y las medias de color").

La trajectòria musical d'Algueró, nascut a Barcelona l'any 1934 i mort a Torremolinos –escenari de retroficció– als 76 anys, es va concentrar a les dècades dels cinquanta i seixanta del segle passat: va escriure les cançons d' El ruiseñor de las cumbres (1958), protagonitzada per Joselito, trempat i menut; va posar música a més de noranta pel·lícules, algunes d'elles amb títols poemàtics com Las chicas de la Cruz Roja (Rafael J. Salvia, 1958) i El día de los enamorados (Fernando Palacios, 1959); va signar alguns dels himnes de Nino Bravo – Noelia i Te quiero, te quiero–, de Joan Manuel Serrat ( Penélope) i Rocío Dúrcal ( Acompáñame). Paral·lelament a la seva tasca compositiva, Algueró va dirigir una orquestra ambulant que, durant la dècada dels seixanta, va versionar l'essència del repertori espanyol.

Fidel sempre a una voluntat entre popular i kitsch, l'última aportació musical del compositor barceloní va ser una cançó per a la pel·lícula Torrente, el brazo tonto de la ley (Santiago Segura, 1998), Será el amor.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT