Publicitat
Publicitat

Avui es desvelarà el contingut de la Nit de Santa Llúcia

Repassem algunes anècdotes dels 64 anys d'història de la festa de les Lletres Catalanes

Òmnium Cultural desvetllarà avui el contingut de la 64a Nit de Santa Llúcia. La Festa de les Lletres Catalanes es celebrarà el proper 22 de desembre al Gran Teatre del Liceu. S'hi lliuren 8 premis, d'entre els quals destaquen el Sant Jordi de novel·la, el Carles Riba de poesia, el Mercè Rodoreda de contes i narracions, el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil i el Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a nois i noies.

Aquesta vegada serà la primera que es celebrarà al Liceu i ho farà amb un espectacle conduït per Sílvia Bel, amb música de Marc Timón i Manel Camp i coreografia de Manolo Alcántara. L'espectacle gira a l'entorn d'una idea: la llum d'un país. Segons Òmnium Cultural és la "llum a favor del futur, d'esperança. Una llum com a símbol de llibertat, de voluntat de ser de tot un poble".

La Nit de Santa Llúcia té una llarga trajectòria, no exempta d'entrebancs. Ha sobreviscut una dictadura, una Transició... La Nit de Santa Llúcia va ser iniciada el 1951 a Barcelona per l’editor Josep M. Cruzet, fundador de la Llibreria Catalònia i de les editorials Selecta i Aedos. En aquesta primera vetllada, celebrada en clandestinitat, s’hi va lliurar el premi de novel·la Joanot Martorell de novel·la, que convocaven els editors Aymà. El nom de Santa Llúcia li ve de la data del 13 de desembre, en la qual s'havia adjudicat el Premi Crexells, instituït el 1928 per l'Ateneu Barcelonès en memòria de Joan Crexells, mort als 30 anys el dia de Santa Llúcia de 1926.

Durant totes aquestes dècades s'ha celebrat també al Ritz i a l'Hotel Colom, on hi va haver una nit polèmica. Es va decidir no decidir no donar el premi a Mercè Rodoreda que presentava 'La plaça del diamant'. El 1970 la vetllada no va celebrar-se, en solidaritat amb els intel·lectuals tancats a Montserrat que protestaven pel judici de Burgos, però els guardons van lliurar-se individualment als escriptors. Una de les guardonades va ser Montserrat Roig, que participava en el tancament, per la seva novel·la 'Molta roba i poc sabó'. La 25a edició -la primera després de la mort de Franco- el desembre de 1975, es va portar a terme al Palau Nacional a Montjuïc, Barcelona, davant de més de 4.000 assistents i sota una estreta vigilància governativa que no va impedir, però, la celebració de l'esdeveniment. Per commemorar aquella data, i coincidint amb el 50è aniversari, l'any 2000, va repetir-se la celebració al Palau de Montjuïc. Són moltes les anècdotes.  Un any es va premiar el plagi total d'una novel·la eròtica xinesa. El guanyador signava Sonntag. Un altre any, el triomf de Miquel de Palol va suposar la dimissió d'un membre del jurat que no estava d'acord amb el veredicte.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT