Bachcelona proposa un duel d’altura entre Bach i Händel

Váklav Luks dirigirà el concert inaugural del festival

El Festival Bachcelona porta des del 2013 construint una singularitat sempre al voltant del geni barroc. Bach és el pal de paller, un compositor inabastable l’obra del qual segueix generant noves lectures i interpretacions tres segle després. El director del Bachcelona, Daniel Tarrida, podria programar Bach i només Bach, i ningú l’hi qüestionaria. Però la singularitat del festival també és un tarannà juganer, i per a l’edició que se celebrarà en diferents espais de Barcelona del 16 al 21 de juliol proposa un duel d’altura entre Bach i Händel. El diàleg no és nou, “ja s’ha fet en altres festivals”, admet Tarrida, però són les maneres de presentar-lo el que el fa diferent.

“La idea de contraposar aquests dos genis de la música sorgeix del concert inaugural al Petit Palau de la Música”, explica el director del festival. Aquest concert del dia 16 de juliol confronta dues visions musicals sobre Hèrcules. D’una banda, la cantata Die Wahl des Herkules BWV 213, de Bach. De l’altra, una selecció de fragments del drama musical Hercules HWV 60, de Händel, “un oratori de temàtica profana que en el seu moment no va funcionar comercialment”. La interpretació la dirigirà el txec Václav Luks, fundador del Collegium 1704 de Praga, amb el qual visitarà L’Auditori l’any que ve. Al festival, Luks comptarà amb els músics del Bachcelona Consort (una formació en què hi ha el mateix Tarrida), el Cor BZM i solistes com la soprano Angela Hicks i el baríton Ben Kazez.

El violinista Shunske Sato, present en el concert inaugural, repetirà el dia 17, però al Recinte Modernista de Sant Pau, amb un programa dedicat a sonates de Bach i Händel. “Però com que aquí Bach s’imposa clarament, inclourem una sonata de Geminiani per compensar el diàleg”, diu Tarrida amb un somriure. En aquest estira-i-arronsa barroc hi haurà un concert molt especial el 20 de juliol protagonitzat per la clavecinista Inés Moreno Uncilla. El programa, titulat Variacions per l’insomni, presenta “una genealogia de les Variacions Goldberg ”, amb dues obres anteriors el fil de les quals va estirar Bach: A ground in gamut, de Purcell, i la Chaccone suite HWV 442, de Händel. “En aquest concert, en comptes de cadires hi haurà gandules i estarà permès dormir, però no roncar”, adverteix Tarrida.

Com l’any passat, La Fundació Catalunya La Pedrera participa en el Bachcleona amb un concert a càrrec de tres antics residents del programa Residències Musicals de la Pedrera. En aquest cas, la flautista Elisabeth Franch, el violoncel·lista Òscar Alabau i el pianista Ricard Rovirosa connectaran el Barroc amb el Romanticisme.

El festival es completa, entre d’altres, amb un recital al Palau Güell (aquest cop amb orgue, soprano i trompeta), un concert experimental dirigit per Bernat Vivancos i un altre de l’acordionista escocès Ryan Corbett, a més de conferències, un cicle a la Filmoteca i una presentació al CCCB amb la col·laboració de l’ARA.

Més continguts de