El Ballet de Lió porta al Liceu el neoclàssic més magnètic de la mà del coreògraf Jiří Kylián

Sofisticació, bellesa, elegància, magnetisme... Les coreografies del prolífic Jiří Kylián, de 72 anys, són ja tot un clàssic. El Ballet de l’Òpera de Lió presenta al Gran Teatre del Liceu una mostra de les seves obres del 25 al 28 d’abril. Kylián, deixeble de John Cranko i director artístic del Nederlands Dans Theater durant dues dècades, n’és el coreògraf resident des de fa tres anys, de manera que la companyia francesa té el privilegi de treballar colze a colze amb el mestre. “És el meu coreògraf preferit perquè és molt musical i treballa el moviment de forma sorprenent”, opina Yorgos Loukos, director artístic del Ballet de Lió des del 1991.

A Wings of wax (1997), el creador reflexiona sobre Ícar i el seu afany per arribar al Sol amb una escenografia màgica que incorpora un arbre cap per avall. “L’espectador té la sensació que s’endinsa en un altre món, és com si ens portés un missatge sobrenatural”, diu Loukos. A Bella figura (1995) inspecciona la relació entre els cossos dels ballarins i posa en valor el cos de la dona. “Si Balanchine era el coreògraf de les dones, Kylián també ho és, però de les dones tal com són, no disfressades de ballarines clàssiques”.

Finalment hi ha la gran Petite mort (1991), una de les peces més emblemàtiques del txec i que ha tingut més recorregut arreu del món. La va crear per al Festival de Salzburg amb motiu del segon centenari de la mort de Mozart, i va usar alguns dels fragments més populars del compositor. L’Orquestra Simfònica del Liceu, dirigida per Santiago Serrate, interpretarà aquesta tercera peça en directe. Mozart, però també partitures de música barroca (Vivaldi, Alessandro Marcello, Johan Sebastian Bach...) i contemporània (Philip Glass, John Cage), donen vida a aquest espectacle que representa la quinta essència del neoclàssic: “El seu estil no està gens influït per la dansa moderna, però al mateix temps mostra una gran obertura d’esperit, amb moviments que provenen d’estils diferents però amb una inspiració bàsica que és la música”. Loukos recorda que Kylián és fill de ballarina i que va començar a estudiar dansa als 9 anys.

El seu recorregut com a creador està vinculat a l’Stuttgart Ballet, companyia amb la qual va estrenar la seva primera obra ( Paradox ), i al Nederlands Dans Theater, que va dirigir del 1978 al 1999, tot i que després hi va seguir vinculat fins al 2009. El seu treball inclou més de 100 peces, 77 de les quals les ha estrenat amb la NDT. També ha creat peces per a l’Òpera de París, el Munich Bayerisches Staatsballett i el Ballet de Tòquio.

Més continguts de