Art

Banksy perd una demanda per protegir els seus drets d'autor

Una companyia de postals obté permís per comercialitzar una de les seves obres més conegudes

Revés legal per a Banksy, l'artista de carrer que manté oculta la seva identitat, justament per intentar defensar allò en què mai no ha cregut: la propietat intel·lectual sobre els drets d'autor. Un tribunal de l' Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO, en les sigles en anglès) ha refusat una demanda del creador de Bristol per protegir la marca comercial i la propietat intel·lectual d'una de les seves obres més conegudes, el Llançador de flors, apareguda per primer cop el 2003 a Jerusalem.

La raó bàsica ha sigut que Banksy no ha revelat la seva identitat, ni, per tant, ha pogut acreditar-ne l'autoria, i que va tenir un comportament deshonest en alguns aspectes de la batalla legal que s'ha allargat dos anys engegada contra una empresa de postals del Regne Unit, Full Colour Black. La companyia va comercialitzar l'esmentada obra amb el nom de Flower bomber i ven la postal per poc més de tres euros.

El dictamen dels tres membres del tribunal de l'EUIPO sosté: "Banksy ha optat per mantenir l'anonimat i, en la seva major part, fer pintades a la propietat d'altres persones sense el seu permís en lloc de pintar-les en llenços o propietats seves. També ha escollit ser molt clar pel que fa al menyspreu pels drets de la propietat intel·lectual. Cal assenyalar que un altre factor que s'ha de tenir en compte és que no es pot identificar com el propietari indiscutible d'aquestes obres, ja que la seva identitat està oculta; a més, no es pot establir sense cap dubte que l'artista té drets d'autor sobre els grafitis".

De fet, en el seu llibre  Wall and piece, la portada del qual és el  Llançador de flors, Banksy proclamava que "els drets d'autor són per a perdedors" i feia una crida explícita a fer servir les seves obres per "activisme i diversió", però no per treure'n profit. Banksy insistia que mai no comercialitzaria les seves obres en postals, targetes, tasses o samarretes. 

Full Colour Black, una empresa especialitzada en "la comercialització de l'art de carrer", va al·legar en el procés que Banksy no tenia dret a una marca comercial perquè no la feia servir ni per comerciar ni com a marca pròpiament dita, i que només la va crear com a obra d’art.

Obertura d'una botiga

L'octubre del 2019, Banksy va obrir una botiga provisional on es mostraven les seves obres, incloses diferents versions del Llançador de flors, per després oferir-ne reproduccions a través d'internet. En una entrevista va assegurar aleshores que les obres de la botiga es van crear "amb l'únic propòsit de complir amb les exigències de les marques comercials", com a part de la seva disputa legal contra Full Colour Black.  

En referència a l'ús del Llançador de flors a la seva botiga, els jutges han considerat: “La seva intenció no era utilitzar la marca com a marca comercial per comercialitzar productes... sinó només per aprofitar-se de la llei. Aquestes accions són incompatibles amb les pràctiques honestes".

Aaron Mills, advocat especialitzat en els drets de la propietat intel·lectual, que representava Blaser Mills, propietari de Full Colour Black, ha assegurat que la sentència era "devastadora" per a Banksy, ja que ara podria veure qüestionat si "algunes de les seves marques comercials per a les seves obres d'art són realment vàlides". De fet, Mills ha suggerit que l'artista es podria enfrontar a un seguit de noves demandes contra altres de les seves propietats intel·lectuals en l'àmbit de la Unió Europea.