Miquel Barceló crea amb les cendres del poeta Edison Simons

MadridEmbrutar-se amb les cendres d'Edison Simons mentre es repassa el monogràfic que la revista Matador dedica a Miquel Barceló. La publicació madrilenya editada per La Fábrica ha dedicat el número 'N' a descobrir l'univers i la producció del món del pintor mallorquí a través dels seus amics i coneguts. És també un homenatge a tots els personatges que l'han marcat durant els "dos últims anys", creadors del camp de la poesia, el cinema o l'art.

Rafael Sánchez Ferlosio, Alberto Manguel, Andreu Vidal, Miquel Bauçà, José Carlos Llop, Jonathan Franzen, Jonathan Safrah Foer, Pere Gimferrer, Jorge Leónidas Escudero, Pedro Costa i Jaime Rosales fan un retrat de l'univers interior del pintor. La presència de tants poetes l'ha explicat el mateix Barceló: "La relació amb els poetes és tan important com amb els artistes".

A les pàgines centrals, es recreen fragments del llibre de l'artista i poeta Edison Simons The unfinished touch. Imprès sobre un paper que recrea els embolcalls de xocolatines, la tinta negra es barreja amb les cendres i emmascara els dits si s'acaricia la pàgina. A la presentació, Barceló ha confessat que es diverteix amb el particular homenatge que ret a Simons, les cendres del qual van arribar a les seves mans a París i per casualitat.

En el camp pictòric, l'artista recorda i s'inspira en la faceta creativa de la seva mare –que brodava estovalles i cortines amb els dibuixos del seu fill Miquel– i en l'obra pictòrica d'Ivan Ayvazovski, les instal·lacions de Mike Bidlo i les performances de Josef Nadj.

El monogràfic titulat "N" –la tipografia de la qual s'inspira en la que Napoleó va imprimir als ponts de París, segons Barceló– vol ser un homenatge a tothom qui l'ha ensenyat en la vida i l'art (també hi són presents les seves termites de Mali). Obren el monogràfic dues fotografies de sobrassada i el tanca El rito, d'Isaki Lacuesta, i una fotografia del dormitori de Barceló a París. L'artista apareix retratat en una sola ocasió: una fotografia feta a París per Alberto García-Álix "fa sis anys".