La Barcelona del 1714, a punt d'estrena
El Born, el jaciment urbà més gran d'Europa, obrirà al setembre amb dues exposicions i activitats diàries
Barcelona.El Caiatà jugava a bales a la Barcelona de principis del segle XVIII. Hi jugava amb boletes de pedra polida o ceràmica que feia córrer pels carrers empedrats. Devia viure en una de les 55 petites cases de l'antic barri de Vilanova del Mar, que, un segle i mig després, quedaria cobert per l'estructura del Mercat de Born. Era un lloc densament poblat. Alguns edificis encabien una família de 6 persones en 25 m. La construcció de la Ciutadella per ordres de Felip V el 1717, tres anys després de la desfeta del 1714, va fer que s'arrasessin en total mil habitatges del Quarter de Mar, cosa que representava el 17% de la ciutat -llavors a Barcelona hi vivien 38.000 persones-. Van ser els mateixos ciutadans els que van ser obligats a tirar a terra la seva llar. Van deixar un bon metre d'alçària de parets perquè ja n'hi havia prou per anivellar el sòl a la latitud de Santa Maria del Mar. El barri, arrasat, va quedar sota el descampat que servia de zona de defensa d'un castell que, en comptes de defensar Barcelona, controlava la ciutat rebel.
Les bales del Caiatà van quedar enterrades, juntament amb milers de restes domèstiques i centenars de bombes que demostren l'atac ferotge a què va estar sotmesa la ciutat ja des del 1691 i més intensament des del 1713 (des de la Guerra dels Nou Anys a la Guerra de Successió). Tots aquests objectes i les restes de la ciutat tal com era al tombant del segle XVIII -aquelles parets que sàviament els ciutadans van deixar a mig enderrocar- es podran veure in situ a partir del setembre.
Canvia la història moderna
Ahir, diada de Sant Jaume, just el dia en què feia 300 anys que va començar el setge borbònic que acabaria amb l'èpica capitulació de l'11 de setembre del 1714, es va presentar a la premsa el nou Born Centre Cultural. Els arqueòlegs estan fent les últimes pinzellades a les pedres, però l'impressionant espai ja és una realitat palpable. S'inaugurarà el 9 de setembre i el dia 11 celebrarà una jornada de portes obertes que donarà el tret de sortida als actes del Tricentenari. A partir de l'1 d'octubre començarà l'activitat cultural.
Sota la magnífica coberta de Josep Fontserè i Mestre, que va donar lloc el 1871 al mercat central del Born, s'hi aixeca una veritable ciutat, el complex arqueològic urbà més gran d'Europa, de 8.000 m. La coberta, que ha estat restaurada, és un dels grans secrets pels quals s'han mantingut les restes en un estat de conservació òptim: el ferro no requereix grans fonaments, que haurien acabat amb les restes, explica la historiadora Anna Molina. Ella ha estat la mà dreta de l'historiador Albert Garcia Espuche, el màxim coneixedor d'aquest espai, que ha arribat a documentar casa per casa: l'adrogueria Duran, l'hostal de l'Alba, els cònsols d'Holanda, l'encordador que exportava violes a Europa... "Això va canviar el relat de la història, que deia que la Catalunya del 1700 era una societat en decadència. En realitat era una ciutat plena de llum, de vida, de jocs, de comerç, dinàmica i oberta", afirma Quim Torra, director del centre.
Les obres del Born han costat 74 milions i set anys de feina. El mercat va tancar portes el 1971 i el 1996 -després de reivindicacions veïnals pel seu deteriorament- les administracions van acordar que allà hi aniria la nova biblioteca provincial. En fer-hi les primeres prospeccions es va descobrir l'abast del jaciment que hi quedava i, després d'un debat cultural sense precedents, el 2003 es va decidir reconvertir-ho en un centre cultural. Deu anys després, reneix.
Més enllà de les pedres
El gran pol d'atracció del Born són, sens dubte, les pedres i les històries ciutadanes que amaguen. El visitant les podrà observar des d'una balconada de pas gratuït o en una visita a peu de terra, per 5,50 €. Torra vol que sigui un "espai de memòria" però també "de recerca i emoció", un lloc viu, "que no n'hi hagi prou visitant-lo una vegada".
Els quatre vèrtexs de l'espai s'han convertit en quatre sales: en una banda, Villarroel i Casanova seran espais expositius; a l'altra, Castellví i Moragues seran un espai polivalent per a activitats culturals i veïnals, una llibreria i un bar regentat per Moritz. El centre obrirà amb dues mostres. Una de temporal, que relata l'èpica bèl·lica de la guerra, Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714 , i una de permanent centrada en com es vivia a Barcelona 1700, de les pedres a les persones . La primera constarà, en part, de reconstruccions dramatitzades, fins i tot en 3D, per submergir el públic en la batalla. La segona conté diverses troballes del jaciment: 2.000 peces de les 8.000 que s'han recuperat. Hi ha vaixelles de porcellana i terrissa, rajoles, pintures, una gran maqueta, collarets, pipes de tabac, daus i fitxes de jocs, fragments arquitectònics i les bales del Caiatà. Al subsòl s'hi exposen 60 bombes de les 300 que es van trobar. Una és al lloc original. Tres estan separades en una vitrina: es calcula que toquen tres d'aquests projectils de ferro per cada barceloní. I, tot i així, la ciutat va resistir fins a l'últim alè.
