Barcino fa parlar ‘Curial e Güelfa’ en el català d’avui

BarcelonaLa història de Curial e Güelfa té poques coses a envejar a Tirant lo Blanc, tot i que les circumstàncies i el temps han fet que el segon agafés molta més volada que el primer. Això no vol dir, però, que Curial e Güelfa no sigui una obra tan o més interessant que la de Joanot Martorell. “No volem que quedi a l’ombra del Tirant -explica el director editorial de Barcino, Joan Santanach-. El Curial e Güelfa és un text molt més llegidor, amb una sèrie d’aspectes, com els jocs de paraules, més embastats”. Per això l’editorial, juntament amb la Fundació Carulla, publica ara una nova versió de la novel·la medieval adaptada per l’escriptor Lluís-Anton Baulenas, dins la col·lecció Tast de clàssics. “A vegades hi ha una barrera mental amb segons quins clàssics medievals. Cal trencar-la”, afirma Santanach. L’adaptació de Baulenas va en aquest sentit. “El text és entenedor i fidel sense caure en arcaismes, assoleix un equilibri complex”, explica l’editor.

Escrita entre el 1445 i el 1448, la novel·la cavalleresca, malgrat la distància temporal amb l’actualitat, té elements que poden interpel·lar el lector contemporani. La història del jove cavaller que arriba a la cort de Montferrat, s’enamora de Güelfa i a poc a poc va acumulant triomfs i prestigi és, segons Santanach, “una novel·la d’aprenentatge”. Curial és un jove que ha de superar una caiguda als inferns per la seva supèrbia. “Ens pot recordar gent que aconsegueix un èxit ràpid, com Dembélé”, diu Santanach. La història medieval és vigent també pel paper dels personatges femenins. De fet, Güelfa té un rol fort en la història, perquè sense ella Curial no arribaria a ser qui és. “Güelfa es presenta com una noia jove, rica, capaç i senyora del seu destí”, diu el director de Barcino. Després de més d’un any treballant en la nova versió del text, Baulenas destaca “la voluntat de l’autor [que és anònim] de fer-se entendre i fer arribar bé tot el que ell coneix”. L’escriptor considera que, més enllà de la història, el llibre “té un interès lingüístic” i té el valor que “et posa en situació d’una manera molt ràpida”.

Curial e Güelfa ha estat acompanyat des de fa dècades per llegendes, teories i rumors. Una d’aquestes faules defensa que l’obra és una falsificació, és a dir, que no pertany a l’època medieval sinó que va ser escrita per Manuel Milà i Fontanals. “És una barbaritat -afirma Santanach-. La hipòtesi es basa en el fet que la novel·la es va trobar el 1876 i que no n’hi ha documentació prèvia, però pel seu contingut és impossible que no fos escrita durant l’Edat Mitjana”. En aquest sentit, Baulenas afirma que la llibertat de l’anonimat es fa palesa al text. “L’autor parla sense mossegar-se gens la llengua i narra temes escabrosos amb una obertura de ment sorprenent”, diu l’escriptor. De l’exercici d’adaptació de l’obra n’ha tret “molts aprenentatges”, entre els quals destaca “la contenció literària, un exercici que a segons quins escriptors els costa molt”.