Música
Cultura 21/07/2020

Barnasants vol un Ateneu de la Cançó a Barcelona

Cantautors d'arreu del món donen suport a un projecte liderat pel director del festival, Pere Camps

Xavi Serra
2 min
El director del Barnasants, Pere Camps, amb Pi de la Serra, Roger Mas, Sílvia Comes, Joan Isaac i Pau Alabajos, en la presentació del projecte Ateneu de la Cançó

BarcelonaUna casa per a la cançó d'autor. Aquest seria el resum de l'ambiciós projecte que s'ha presentat aquest dimarts al Tradicionarius, una elecció gens innocent. “El CAT és un equipament públic de gestió associativa, amb un auditori de 300 butaques, perfectament equipat, amb cinc aules insonoritzades, un estudi de gravació i un espai de trobada i d'exposició. I això és el que necessita l'Ateneu de la Cançó. Ni més, ni menys”, va explicar Pere Camps, director del Barnasants. Feia anys que la idea li rondava pel cap, a Camps, però les dificultats econòmiques en què es troba actualment el festival fan que ara ja no sigui només un somni sinó una necessitat. “Tot això neix d'una trucada nocturna del Pere en què el vaig sentir molt angoixat pel futur, per primer cop a punt de tirar la tovallola –ha recordat el cantautor Joan Isaac, conductor de l'acte de presentació del projecte–. Calia fer alguna cosa perquè un festival com el Barnasants no passi aquestes penúries. Pere Camps sempre ha donat la cara pels artistes i és hora que ara donem la cara per ell”.

I així ha sigut. Amb Isaac hi han sigut presents cantautors de diferents generacions com Roger Mas, Quico Pi de la Serra, Sílvia Comes i Pau Alabajos. A més, gegants de la cançó com Joan Manuel Serrat, Silvio Rodríguez, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Martirio o Paco Ibáñez han enviat missatges de suport al projecte i han signat un manifest que demana “una implicació política per part de l'administració per fer possible la continuïtat del Barnasants” i la creació de l'Ateneu de la Cançó “com a centre d'estudi i recerca de la cançó d'autor” que serveixi també com a “caixa de ressonància per crear circuits estables on presentar els treballs dels cantautors”. “Seria un acte de justícia cultural”, remarcava Paco Ibáñez en el seu missatge.

Un emocionat Camps ha agraït l'escalfor dels amics i ha concretat la proposta: “L'objectiu és crear un punt de trobada de la cançó d'autor, però no un cop a l'any, com el Barnasants, sinó amb una programació estable i intercanvis amb altres territoris, que sigui un dinamitzador de la cultura i la cançó”. La proposta de Camps no és abstracta, sinó que va acompanyada d'un disseny molt concret del projecte realitzat per Gemma Ponsa i Vilamajó, una estudiant del Màster en Gestió Pública que un bon dia va trucar a la porta del Barnasants per fer unes pràctiques i va acabar entregada a plasmar i desenvolupar la idea de Camps en forma de treball. “Entenem que l'Ateneu de la Cançó ha d'estar a Barcelona, però ha de ser un projecte de país, amb diverses administracions implicades –va explicar Camps–. Hem demanat entrevista amb el president de la Generalitat, l'alcaldessa de Barcelona i la presidenta de la Diputació de Barcelona. A més, entenem que el ministeri de Cultura també hi hauria de col·laborar. Ara toca moure fitxa a les administracions”.

stats