Batman i Superman li deuen la vida a Nova York

Nova YorkDes dels seus inicis, el 1940, Gotham City és la ciutat que acompanya les aventures de Batman. És una ciutat tètrica, perillosa i on sempre sembla que és de nit. La silueta dels edificis de Gotham City recorda sospitosament Nova York. El mateix passa amb Metròpolis, la capital -molt més lluminosa- on viu i treballa Superman. “Hi ha edificis força icònics d’aquestes ciutats fictícies que s’assemblen a l’Empire State Building o el pont de Brooklyn però cadascuna té la seva personalitat d’acord amb l’esperit de l’heroi que hi viu”, explica Debra Schmidt, cocomissària de l’exposició Superheroes in Gotham City,que es pot veure a Nova York fins al febrer del 2016.

Batman i Superman no són els únics residents d’aquestes Manhattans fictícies. Moltes de les vinyetes dels còmics d’Iron Man transcorren als carrers de Nova York i la ciutat és un personatge més a la saga de Spiderman. El cine no ha fet més que amplificar aquest homenatge. Christopher Nolan va rodar l’última entrega del Cavaller Fosc a Nova York i l’última pel·lícula del superheroi aràcnid, The amazing Spiderman, té el mèrit de ser l’única de la saga rodada íntegrament a la ciutat.

La ciutat dels seus autors

L’exposició de la New York Historical Society -el centre d’art que la majoria de turistes ignoren quan visiten el Museu d’Història Natural, que és just al costat- es concentra en sis dels superherois més emblemàtics: Batman, Superman, Iron Man, Spiderman, la Dona Meravella i el Capità Amèrica. En alguns d’ells, Nova York hi juga un paper fonamental com a teló de fons però, tal com l’exposició ens descobreix, la ciutat també forma part de la vida dels seus creadors originals. “Molts d’ells vivien a Nova York, no eren ni majors d’edat quan van idear els seus personatges i venien de famílies immigrants jueves. Aquests orígens de classe treballadora humil traspuen en les històries que després crearien”, diu Schmidt davant d’uns plafons amb figures d’acció dels sis protagonistes de la mostra.

Bob Kane, creador de Batman juntament amb Bill Finger, i Stan Lee, autor de Spiderman amb Steve Ditko, són probablement els més coneguts. Ho és menys el germà de Lee, Larry Lieber -que no va americanitzar el seu cognom-, ideòleg d’Iron Man amb Don Heck i Jack Kirby. Tots ells tenen la seva targeta de presentació a l’entrada de l’exposició acompanyada dels números u dels còmics originals degudament tancats dins de caixes de vidre a prova de Jokers. Els aficionats a remenar còmics no han de patir. Al final del recorregut trobaran les noves edicions que sí que es poden fullejar, entre les quals l’ Action Comics, publicat el juny del 1938 i que és el bateig de Superman i el primer exemplar de Batman del 1940, malgrat que la introducció del personatge va ser l’any anterior al número 27 de Detective Comics.

A més, els fans de Spiderman tindran l’oportunitat de veure els dibuixos originals de la primera aparició del superheroi en unes pàgines que habitualment només estan disponibles a la biblioteca del Congrés dels Estats Units, a Washington.

A la Guerra Mundial i a la ràdio

Dels sis herois superpoderosos, Superman és el que va enlairar-se amb més força. “El primer número va ser reeditat de seguida i se’n van arribar a vendre prop d’un milió d’exemplars, increïble en aquella època -explica Schmidt-. Superman va aparèixer en el moment oportú, just després de la depressió i quan molts americans i immigrants optaven per viure a les grans ciutats per treballar. El país necessitava herois i Superman era un immigrant, de Krypton, i el seu alter ego era una persona normal i corrent”. Superman també va ser el millor ambaixador del món del còmic. L’exèrcit nord-americà va treure edicions especials per a les tropes, i la Segona Guerra Mundial, curiosament, va ajudar a la internacionalització del fenomen perquè molts soldats se’ls emportaven a Europa.

Però per arribar fins al fenomen actual d’aquests superherois, que han envaït des dels cinemes fins a les caixes de cereals, cal passar per la ràdio i la televisió. La mostra permet escoltar la gravació radiofònica dels anys 40 de les aventures de Superman en què es faria cèlebre la frase “No és un ocell… no és un avió… és Superman!” i també veure la primera sèrie animada en què l’heroi de Krypton volaria per primera vegada.

Malgrat la seva popularitat, Batman li prendria el focus d’atenció amb la sèrie del 1966. A la mostra els visitants poden veure un dels tres Batmòbils que hi sortien, ara en mans d’un col·leccionista de Nova Jersey, i també el vestit original de Catwoman.

El recorregut acaba amb edicions de còmics en diferents idiomes i amb reinterpretacions actuals dels personatges, uns superherois icònics que no existirien si no fos per Nova York.