Beatrice Burrows: “Els museus han de reflectir el que passa a fora”

BarcelonaCom s’ho fan els creadors i les entitats per atraure públic, implicar-lo i mobilitzar-lo? Era una de les qüestions que plantejava la jornada de debat Un nou discurs per a un nou mecenatge, organitzada ahir per la Fundació Catalunya Cultura a la Pedrera. Una de les ponents va ser Beatrice Burrows, gerent de màrqueting relacional de la Tate Modern a Londres. Quan ens trobem em comenta que vol visitar alguns equipaments i museus de la ciutat. Pregunta si el conflicte polític al voltant del referèndum de l’1 d’octubre ha entrat als museus i si d’alguna manera l’estan reflectint. El Brexit, de moment, assegura que no ha entrat a la Tate.

Amb el Brexit hi ha hagut un augment del nacionalisme britànic i del racisme. ¿La Tate treballa tots aquests temes?

Quan hi va entrar Maria Balshaw com a directora [l’1 de juny passat], va revisar la missió que havia de tenir la Tate. Balshaw vol acostar la Tate a tothom i que la societat i les diferents comunitats de Londres hi trobin el seu espai. És a dir, que els que treballen a la Tate reflecteixin les opinions i sensibilitats dels que viuen fora de la Tate. Però el Brexit de moment no ha entrat al museu.

I com poden reflectir els museus un conflicte polític com el que es viu a Catalunya?

Nosaltres donem molta importància a les històries personals i a les emocions. Creiem que els museus han de mostrar el que passa en un moment i un lloc concrets o en una comunitat concreta. El que passa fora del museu. Els museus podrien convidar tothom a explicar la seva història, podrien ser el lloc on escoltar totes les veus i debatre.

Com utilitza la Tate les xarxes socials per aconseguir nous públics i per fidelitzar el que ja té?

Intentem que el públic vagi entrant a poc a poc en l’obra de l’artista. Parlem del procés de creació, citem frases de l’artista... Treballem molt les emocions. Creem interès perquè el públic vulgui saber-ne més i al final anunciem el dia de l’exposició.

El públic d’un museu té algunes peculiaritats que el diferencien d’altres públics. Com us hi adreceu?

Per ampliar el públic mostrem que la creativitat té moltes formes. Hi ha creativitat en l’art, en la música i, fins i tot, en l’esport extrem. Programem pel·lícules, espectacles... mostrem que l’espectre de la creativitat és molt ampli.

Quina és la iniciativa més arriscada que ha pres el departament de màrqueting al llarg dels quatre anys que fa que hi treballa?

Amb el coreògraf Boris Charmatz vam convertir la Tate en un museu que ballava. De ser un museu estàtic va passar a ser un museu en moviment. No estàvem segurs que el nostre públic ho entendria, però va tenir un gran èxit. El públic ballava i els ballarins feien actuacions davant de cada obra expressant la reacció que els provocava. Va ser molt positiu perquè a vegades en l’art hi ha por d’arriscar-se i de perdre la integritat.