TEATRE

La Beckett pensa un viatge per als espectadors joves

Estrena espectacles per a edats de primària i institut

La Sala Beckett programa de cara a festes tres espectacles per a diferents franges d’edat, algunes de les quals tradicionalment poc ateses, com els adolescents. La idea és tant crear nous espectadors com no perdre el públic jove que s’escapa de l’etapa del teatre infantil, i després la juvenil, en una mena d’escala progressiva ideal.

Mirant-ho per edats, la primera proposta en cartell és una obra de teatre exclusiva per a joves de primària que va del mite de Prometeu fins a Julian Assange. La companyia de renom internacional Agrupación Señor Serrano, resident a la Sala Beckett aquesta temporada, per primera vegada proposa un espectacle familiar, exclusivament per a joves de 6 a 11 anys (els pares s’esperen al bar). Prometeu és el primer capítol d’Olimpus, un treball que constarà de 7 obres de 45 minuts en què es rellegeixen els mites grecs amb noves eines (càmera, ninotets i un narrador; elements marca de la casa) i òbviament en clau contemporània. A més del famós déu que roba el foc per entregar-lo als homes i és castigat per Zeus, aquí ells hi barregen el monstre Frankenstein i el fundador de WikiLeaks, JulianAssange, que està empresonat. “No volem fer arqueologia sinó intentar esbrinar amb els nens què hi ha al darrere dels mites. Està bé robar? I ser castigat? I trencar una norma? És el que anem debatent amb ells al llarg de l’espectacle”, explica el director Àlex Serrano. L’obra es podrà veure fins al 3 de gener.

Saltant al següent tram d’edat hi ha Karaoke Elusia, el debut del jove Oriol Puig a la dramatúrgia i la direcció amb un espectacle que aborda el suïcidi juvenil. Es pot parlar de tot als joves? “Es pot parlar de qualsevol cosa. Jo vaig aprofitar l’espai que em donava la Beckett per parlar del que a mi ningú m’havia parlat ni a l’ESO ni al batxillerat ni a la universitat i que m’hauria interessat amb 17 anys”, explica Puig, que fins ara havia treballat d’actor. I això és el bullying, la salut mental i el suïcidi. Els tres intèrprets del muntatge tenen entre 20 i 22 anys (el televisiu Biel Montoro, Valèria Sorolla i Lluís Arruga). L’argument gira al voltant de tres amics que celebren en un karaoke la seva graduació. Un d’ells es va intentar suïcidar i això va iniciar un assetjament que ningú del seu entorn va saber aturar. L’espectacle crea dos plans temporals: la festa i el transcurs de l’any escolar, amb situacions on intervenen pares, professors, amics. Montoro assenyala “la responsabilitat dels adults, perquè els joves a vegades no tenen més recursos per gestionar-ho”. Per a ells també és aquest muntatge, que es veurà fins al 3 de gener.

A la Sala Beckett creuen que el teatre que interessa als adolescents és el que sorgeix dels mateixos joves, insisteix el seu director, Toni Casares. Com a mínim hi ha menys perill de caure en les moralitats paternalistes. A més, aquesta producció pròpia forma part d’un projecte internacional, Extended Universe, que vol promoure l’ús de les noves tecnologies i la implicació de joves d’entre 15 i 25 anys en la pràctica escènica, i té rèpliques a Grècia, Londres i Dinamarca.

Torna l’èxit de La Calòrica

La companyia resident a la Beckett la temporada 2018-2019, la talentosa i premiada La Calòrica, reposa el seu últim èxit, Els ocells, el seu espectacle més volat. Un espectacle que parla de l’auge del populisme neoliberal des del desacomplexament intel·lectual i, sobretot, teatral: només cal dir que els protagonistes són ocells. L’únic canvi al repartiment és el relleu de Marc Rius per Pep Ambròs. La Calòrica rebla el clau en tots els sentits: va més enllà de la convencionalitat, la metàfora, l’humor. Una exhibició dramatúrgica i actoral que es pot veure fins al 10 de gener. Reserveu entrades perquè... volaran!