La Beckett porta a escena un Lorca sense actors

Barcelona¿Com es pot explicar, fer viure i emocionar amb una obra de teatre sense actors? La 7a edició del laboratori Els Malnascuts de la Sala Beckett dona resposta a aquesta qüestió amb Una obra sense actors, que es pot veure fins demà al mateix espai. La proposta escènica treballa amb aquestes premisses a partir de La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca. “Volem sortir de la zona de confort i arribar a un espai de risc i de confrontació”, explica la directora de l’espectacle, Paula Errando.

L’objectiu d’aquest experiment és que el públic visqui una experiència teatral sense text ni interpretació. Els espectadors veuran una obra de teatre que s’explicarà des de l’espai escènic, sense interpretacions ni diàlegs, únicament amb llums, sons, alguns objectes i l’espai. La història de Lorca es desenvoluparà a partir de la combinació dels objectes en un espai determinat i il·luminats d’una manera concreta. L’experiment és fruit del laboratori Els Malnascuts, una iniciativa de la Sala Beckett en què s’experimenta des de qualsevol àmbit de les arts escèniques amb l’objectiu de descobrir noves possibilitats d’interpretació. Errando assenyala que Una obra sense actors “ no respon a una demostració, sinó que és una oportunitat de trobar un espai on es pot crear des del risc i des d’un lloc en què el que es fa és cercar nous elements”. L’origen d’aquesta particular proposta escènica va ser, segons la directora, “una pregunta, un estímul, una espurna que ho va disparar tot”.

L’obra original de Lorca tracta principalment dels costums de l’Espanya profunda, a més a més de les aparences, l’enveja i l’odi. Tot i això, Una obra sense actors “no segueix cap d’aquests camins de Lorca”, sinó que posa el focus en la part més emocional del text. “S’ha fet una feina de traducció: s’han interpretat les emocions del dramaturg amb llum, tempos i atmosferes. Hem adaptat la història per poder explicar-la amb els nostres recursos”, explica la directora.

La creació de l’obra, que s’ha allargat tres mesos, té avantatges i inconvenients. “Ens ha obligat a pensar constantment que som a l’abisme”, destaca Errando. En paral·lel, aquesta experimentació ha lligat el procés de creació a la incertesa. Segons la directora, “la part més complicada, però també la més emocionant, ha sigut no tenir un camí marcat”. Això l’ha empès a “inventar-se la manera de fer” i ha potenciat “la part més creativa i la més metodològica” del procés d’elaboració.

Després de l’experiència, Errando conclou que “no es pot fer una obra sense actors”. Però això no implica que la interpretació sigui estrictament necessària per transmetre idees i emocions des d’un escenari. “Es poden explicar moltes coses, però no d’una manera literal”, diu Errando, que destaca la qualitat abstracta de l’obra. “És com un quadre de Pollock, però una mica més figuratiu”, conclou. L’espectacle intenta que “tothom pugui fer una lectura de l’obra, però de manera molt esquemàtica”, explica la directora. L’espectador que no sàpiga res sobre La casa de Bernarda Alba “no entendrà l’obra concretament”, diu Errando, però el públic que conegui l’obra serà còmplice d’aquest exercici d’abstracció i viatjarà per un paisatge de tres dimensions que cobra vida.