Ben Affleck: "'Argo' vol ser un tribut a la figura del diplomàtic"

Sant SebastiàAvui s'ha presentat al Festival de cinema de Sant Sebastià un dels plats forts de l'edició d'enguany. 'Argo' és el tercer treball com a director de Ben Affleck, un 'thriller' basat en fets reals que descriu l'operació de rescat de sis diplomàtics nord-americans refugiats al consolat canadenc de Teheran durant el segrest dels hostatges de 1979, en el punt més àlgid de la revolució islàmica i del conflicte diplomàtic entre l'Iran i els Estats Units.

Affleck ha explicat que volia que la història fos "una exposició dels fets". "És una pel·lícula pensada perquè la pugui veure un espectador nord-americà, però també un d'iranià. I per això he intentat donar-li tanta humanitat com he pogut. El meu director favorit és Renoir, i les seves pel·lícules són un prodigi d'humanitat. Esclar que a mi em falta un bon tros per poder comparar-me a Renoir". El director ha recordat el que, per ell, va ser "el moment més emotiu de la darrera cerimònia dels Oscars: el discurs d'Asghar Farhadi en rebre l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa per 'Nader i Simin, una separació'. "Vaig tenir una sensació elèctrica, i vaig creure que les coses de veritat podien canviar a millor entre els nostres pobles. 'Argo' és també un elogi de la capacitat de cooperació entre dos paisos, però en aquest cas, són Canadà i els Estats Units".

Un tribut a la figura del diplomàtic

També ha comparegut en roda de premsa l'actor Alan Arkin, que al film interpreta un productor de Hollywood que ajuda la CIA a muntar la falsa producció de ciència-ficció que serveix de distracció. Per Arkin, la diferència més gran entre el Hollywood d'aquella època i l'actual és que llavors "qualsevol podia dirigir una pel·lícula. No feia falta tenir coneixements especials o haver treballat amb una càmera abans. Era una bogeria. Fins i tot jo vaig dirigir una pel·lícula: em van donar un pressupost, la vaig rodar i després es va distribuir. Això, avui dia, no passaria".

Affleck ha explicat que per ell la pel·lícula és "un tribut a la figura del diplomàtic. Són gent que marxa a països llunyans, de vegades molt perillosos, i posa la seva vida en joc per fer una tasca molt important". El director i protagonista ha revelat que es va entrevistar amb l'expresident dels Estats Units Jimmy Carter, que governava durant la crisi dels hostatges, la veu del qual apareix cap al final del film. "Carter va admetre que si hagués reivindicat com a propi el rescat dels diplomàtics –ho va fer el govern canadenc– potser no hauria perdut les eleccions contra Reagan", ha revelat.